Són faves comptades
Privilegis
Els privilegis encara es fan més escandalosament obscens
Un privilegi, etimològicament llei privada, és, per oposició a la llei general, una forma jurídica que consisteix a donar un tractament d'excepció, beneficiós a una o diverses persones, respecte de les lleis comunes a la resta. És a dir, gaudir de certs privilegis vol dir que tens una sèrie d'avantatges, excepcionals, que se't concedeixen per ser qui ets i que t'alliberen de certes càrregues i t'atorguen una colla d'exempcions. El que passa és que sovint aquests privilegis, aquests miraments, sempre solen afavorir els mateixos: justament aquells sectors que han creat, perquè poden fer-ho, els privilegis. I sovint el que són privilegis per a alguns, minoria, són greuges per a d'altres, majoria.
Antigament, els estaments privilegiats eren la noblesa i el clero. Basaven els seus privilegis en funció dels seus interessos i es dividien el poder entre els que podien intercedir per la salvació o la condemnació eterna i els que vetllaven per la protecció d'un sistema que els perpetuava en aquest estatus. Eren dos i va rebre el tercer. Mentrestant, el poble havia de treballar per mantenir-se ell i a nobles i eclesiàstics. Més endavant van venir les revoltes populars contra les justícies divina i civil. Els explico això perquè els privilegis es mantenen i els protagonitzen els mateixos: la noblesa –polítics i banquers malgrat que els seus comportaments com ja hem vist són ben poc nobles– i el clero.
En una època de crisi, econòmica i de valors, els privilegis encara es fan més escandalosament obscens. Veiem-ne uns exemples que a més s'han ventilat amb un parell de piulades. Que una comunitat abaixi impostos unilateralment i es permeti, no hi ha dret. Que un banc es vanti que els seus beneficis creixin un 164% però que no obri l'aixeta per donar crèdit privilegia un sector i en damnifica una gran majoria.I ningú no hi fa res. Que un arquebisbe es pregunti per què s'ha de tornar a demanar perdó quan no ha quedat mai clara la voluntat d'assumir-lo, també els retrata. Tenen el privilegi, per no dir la barra, de demanar-ho als altres però no prediquen amb l'exemple. Els uns pels altres es tapen les vergonyes i es mantenen els privilegis.
