El juny de l'any 2004 es va estrenar al Festival Grec, amb coproducció de la Universitat de Barcelona, el musical Josafat, basat en la novel·la de Prudenci Bertrana, amb música de Josep Púertolas. El llibret és de Pau Guix, autor d'una cinquantena de peces musicals, i reconegut per la seva intensitat dramàtica. El paper de Josafat fou protagonitzat per Antoni Comas, i el de Fineta per Rosa Mateu. Se'n va fer un enregistrament sonor.

I actualment s'està assajant a Girona un altre musical basat en la mateixa obra de Bertrana –Josafat– sota la direcció de Joan Solana, home de teatre insensible al descoratjament, amb text de Josep Pujol i amb música de Marc Timón, protagonitzat pel baríton baix Xavier Ribera-Vall; Judit Tobella (Fineta); Laura Pujolràs (Pepona) i Marc Pujol, que interpreta el propi escriptor. L'estrenaran el mes de febrer al Teatre Municipal.

És força insòlit que, basant-se en un mateix motiu, es portin a l'escenari dos musicals distints. No és freqüent, tot i que donem per descomptat que cada adaptador hi haurà posat la seva visió. Josafat dóna per això i per molt més. Ja l'any 1975 Ovidi Montllor en va fer una versió per a TV3, amb llibret de Josep M. Benet i Jornet. També el quadre que dirigia Pep Cruz va presentar un muntatge en una proclamació dels premis Prudenci Bertrana, com també el grup Proscenium el va dramatitzar una Setmana Santa a La Planeta, fet que horroritzà els membres de la junta de Confraries, que el va excloure del programa oficial in eternum. És clar que aquesta obra ja havia originat fa cent anys l'expulsió de Bertrana de Girona foragitat per la gent benpensant.

Aquesta serà la primera producció pròpia del Teatre Municipal de Girona, fet que igualment alegra. Tant i tant, que el senyor alcalde ha dit amb indescriptible entusiasme de titular de premsa: “Això és fer cultura!” És evident que és cultura, i no hi restem cap mèrit. Però no voldríem intuir en les paraules de Carles Puigdemont un regust excloent. Sí: això és fer cultura, però amb suport econòmic de l'Ajuntament. Fantàstic! I tota l'altra quantitat de gent que està maldant per “fer cultura” a Girona, en els diferents àmbits, amb grans incerteses econòmiques, endeutant-se, jugant-s'hi el propi patrimoni, demanant hipoteques... arrossegant-se per despatxos oficials tot suplicant que no els retallin una altra vegada les subvencions compromeses, però no pagades... Sense cobrar un duro... Què fan aquesta gent? Quan suporten un 21% d'IVA; que sofreixen desafecció del públic davant del preu d'una entrada... i una pitjor desafecció encara de persones que haurien de tenir el major interès en ajudar el seu treball. Què fan aquesta gent? Estan tocats del bolet?