Sebastià Tià Jordà té 44 anys i treballa en una empresa de logística. És militant d’ERC i col·labora amb l’ANC del Pla de l’Estany.

Érem una colla de companys que en crear-se l’ANC ens hi vam posar de seguida. Un va estirar l’altre, primer vam col·laborar en coses petites i després hem anat formant part de l’organització dels esdeveniments que preparava l’Assemblea.

Mira, les comarques de Girona ja són per si mateixes favorables a la independència, però on ens emportem la palma és aquí, i més Porqueres. Som més independentistes que altres llocs.

Ja s’havien organitzat dues Cantates [uns actes festius i reivindicatius centrats en una actuació coral] i un dia uns quants dels que estirem el carro vam pensar que es podria engrescar la gent un cop al mes. Vam dir “provem-ho un cop, a veure què passa” i com que va anar bé (vam reunir un centenar de persones) vam decidir donar-hi continuïtat. En cada concentració havíem de tenir una actuació musical o coral i una persona més o menys coneguda que llegís un manifest.

Trobar les persones i que et diguessin que sí va ser fàcil. El complicat era quadrar les agendes perquè les concentracions havien de ser sempre el segon diumenge de mes. Hem tingut escriptors, parlamentaris, artistes... El darrer va ser en Miquel Calçada. La idea era fer concentracions mensuals fins que s’anunciés el referèndum. De totes maneres, organitzarem algun altre acte abans de l’1-O.

No, no. Si n’hi ha, és d’aquells cansaments que et pares cinc minuts, reposes i quan t’aixeques ja tornes a tenir les piles carregades. Estem lluitant per la terra, i la terra l’hem de tenir lliure. Soc optimista, molt optimista.