Les dades confirmen una certa recuperació de l’economia a la zona euro i també a la resta d’Europa i al món en general. Són les dades fredes que ens proporciona el recull de les variables de l’activitat econòmica dels diferents països. Així ens trobem amb un món que ha crescut el 3,6% del PIB l’any 2017, del qual destaquen les economies emergents amb un creixement mitjà del 4,6%, i sobresurten la Xina i l’Índia, amb uns índexs de creixement del 6,8% i del 6,3%, respectivament, i Turquia, amb un creixement del 6,5%. Si ens situem a la zona euro, observem que ha crescut un 2,4%, quan a l’inici d’any les previsions eren de l’1,7%. Sobre el paper estem davant d’una bona notícia perquè visualitzem la sortida de la crisi econòmica que tant ha afectat l’economia europea des del 2007. Si analitzem els motius d’aquest increment els trobarem en una confiança més gran dels inversors i de la societat en general, motivada pels resultats de les, ara ja llunyanes, eleccions als Països Baixos i França, que varen foragitar la consolidació de l’extrema dreta i del proteccionisme, i també per la política expansiva sostinguda des de fa temps del Banc Central Europeu. Tot plegat ha generat un estat de confiança que han propiciat aquestes dades positives, però, com tot a la vida, té la part negativa en la dificultat que aquest creixement es faci evident i palpable a la societat, i és en aquest àmbit on veiem que, de moment, aquesta bonança econòmica no s’ha traslladat als salaris, que continuen sent molt baixos, especialment per als joves, fins al punt que a l’Estat espanyol la pensió mitjana és similar al salari mitjà que perceben els joves, una circumstància que no permet ser optimistes de cara al futur, i menys si tenim en compte que les desigualtats de rendes són molt grans i no es redueixen. Això produeix que la classe mitjana disminueix i que una part cada vegada més gran de la població es quedi fora del sistema.

Si traslladem l’anàlisi a l’Estat espanyol, veurem que amb un creixement del PIB del 3,1%, hi continua havent un atur molt elevat i unes desigualtats encara més evidents que a la resta de la zona euro.

Pel que fa a Catalunya podem dir el mateix, tot i que l’increment del PIB per al 2017 ha estat superior a l’Estat, situant-se en el 3,3%, evidencia que no hi ha hagut deteriorament de l’economia pel procés independentista, com sovint s’ha utilitzat interessadament. Així les coses el que cal ara és consolidar aquesta línia de creixement, però tan important com això és establir els mecanismes que facin repercutir aquesta millora a la societat i a les famílies, perquè si no aconseguim una societat justa i amb possibilitats per a tothom, no aconseguirem estabilitat.

L’equilibri en les democràcies occidentals està en la llibertat i també en la cohesió social, en la solidaritat i el respecte, que són també els valors de la UE. Encara hi som a temps, però hem de posar el mateix èmfasi que posem en la recuperació econòmica perquè aquesta recuperació sigui apreciada per tota la societat.