La quarta onada de la consulta es tanca amb el 14% de participació malgrat el cinturó roig
Mataró supera Girona i bat el rècord d'implicació de les poblacions més grans, amb un 23,7% d'electors mobilitzats
Sant Feliu de Llobregat sobrepassa Lleida, amb un 8,67%
A Cornellà vota el 10,29% del cens, però un 19,58% ho fan pel no
Un 14% de participació, malgrat el pes que tenia el cinturó roig de Barcelona en aquesta onada de la consulta sobre la independència. Pels organitzadors, que ja sabien que aquesta vegada es mobilitzarien menys ciutadans que en d'altres territoris més propicis al debat sobiranista, és un bon resultat.
De fet, el portaveu de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, Uriel Bertran, ha recordat que el percentatge de participació ha estat superior al 12,1% aconseguit per la consulta de la Diagonal –que va costar "tres milions de diners públics"–. Per això ha anunciat que s'ha "dinamitat" la resistència a afrontar l'autodeterminació que, tradicionalment, s'atribueix a la conurbació de Barcelona, el cinturó roig "que semblava impenetrable" on la majoria d'Ajuntaments estan governats des, del 1979, per un sector del PSC gens propens al catalanisme.
Avui, a Sant Feliu de Llobregat, capital de la comarca feu dels socialistes catalans de la família de José Montilla i José Zargoza, un 8,67% dels veïns han anat a votar a una consulta popular, sense cap efecte real, per pronunciar-se sobre el futur de Catalunya. I han superat Lleida, on hi va haver una participació del 8,23%.
La consulta santfeliuenca es feia contra els elements, perquè l'alcalde, el socialista Juan Antonio Vázquez, va anunciar al ple, després de veure que s'havia aprovat una moció de suport a la iniciativa contra la seva voluntat, que no tenia cap intenció d'acatar el text. De manera que es va negar a cedir locals municipals al·legant que considerava il·legal la consulta.
Mobilitzats pel no
L'índex de participació ha estat més alt a Cornellà de Llobregat, la ciutat que José Montilla va governar dues dècades. Un 10,29% dels veïns convocats, tots els empadronats majors de 16 anys, immigrants inclosos, han acudit a les urnes. Però molts han votat pel no: un 19,58%, segons les primeres dades de l'escrutini.
López Tena, un altre cop
Una vegada més, però, ha estat al territori que ha controlat el notari Alfons López Tena on s'ha marcat la diferència. Mataró, governat pel PSC, ha arribat al 23,7% de participació, i ha batut el rècord de la categoria de poblacions grans –les que tenen uns 100.000 habitants , 10.000 amunt, 10.000 avall–, fins i tot per davant de Girona .
A la capital del Maresme hi han votat 23.006 persones, un 23,70% del padró convocat a les urnes. El 17% ja havia votat anticipadament, però tot i així hi havia 42 col·legis electorals a disposició dels ciutadans que volguessin votar presencialment. Amb aquestes xifres, que donen una idea clara de la mobilització aconseguida, els de Mataró, sota la batuta de López Tena, han superat la participació de Lleida (8,23%), de Reus (14,94%), de Sabadell (13,87%) i fins i tot de Girona (21,40%).
Pel notari –que no va poder posar a prova el seu mètode a Girona, territori suposadament favorable, perquè no va congeniar amb la CUP local– les dades d'aquest diumenge són una prova que "tot el poble català és madur per exercir els seus drets".
López Tena, militant i conseller nacional díscol de CDC, replica així al president de CiU, Artur Mas, que fa una setmana que repeteix que és massa aviat per plantejar un referèndum oficial d'independència perquè, segons ell, no guanyaria el sí.
