Unanimitat. És el que hi va haver anit entre els membres del govern de guerra israelià a l’hora de rebutjar la treva que Hamàs havia acceptat. Els líders israelians asseguren que la proposta “dista molt” de les seves demandes. Aquesta negativa –acompanyada de nous atacs a Rafah– ofegava la joia que s’havia començat a desfermar per la Franja de Gaza.

Els infants a Rafah saben que un sol dia pot transitar de la foscor del pànic fins a la llum de l’esperança. Ahir, a trenc d’alba, tones de plom queien sobre la ciutat mentre Israel iniciava l’evacuació –els palestins en diuen expulsió– de 100.000 civils. Les bombes van eliminar desenes de persones que no tenien res a veure amb el conflicte, entre les quals, diversos infants. Hores més tard, mentre es ponia el sol, un grup de nens petits sortien dels seus amagatalls per cridar exaltats “Volem tornar a casa”. El motiu? Hamàs havia anunciat que acceptava la proposta d’alto el foc plantejada per Qatar i Egipte. La pilota quedava a la teulada del govern israelià, que aquest cop es trobaria sense pretextos externs per rebutjar un acord. L’esperança moriria al cap de poca estona.

El llum verd de Hamàs havia suposat un gir de guió. El primer ministre Benjamin Netanyahu havia ofegat l’optimisme que es respirava durant el cap de setmana declarant en tres ocasions –fins i tot durant el sàbat, cosa inusual– que un alto el foc no impediria l’ofensiva contra Rafah i que en cap cas suposaria la fi de la guerra. Alguns a Israel van acusar-lo de sabotejar les negociacions i de tenir més interès a protegir els 64 diputats que formen la seva coalició amb l’extrema dreta –que li exigeix l’ofensiva contra Rafah si no vol que deixin caure el govern– que no pas els 33 captius que haurien estat alliberats. Aquesta nit, rebutjar l’acord ha despullat encara més les poques ganes de l’executiu israelià d’abordar un alto el foc.

“Esteu abandonant els ostatges!”, protestaven ahir familiars dels captius. Abans que es conegués la posició d’Israel, les famílies havien declarat que era “el moment” en què l’executiu israelià havia de “demostrar el seu compromís amb els seus ciutadans”.

Cal recordar que tant Hamàs com el govern israelià lluiten per la seva respectiva supervivència. Un alto el foc i la consegüent aturada de les hostilitats tindria impactes diferents sobre ells: Hamàs perduraria com a moviment; l’executiu de Netanyahu, en canvi, aniria a eleccions i hauria de respondre tot de preguntes incòmodes sobre el 7 d’octubre.