Cop de Margallo

La campanya catalana viu immersa en una espiral declarativa en què, intencionadament o no, els líders del PSOE i el PP semblen competir per veure qui agafa més fort la bandera contra el procés obert a Catalunya cap a l'estat propi, centrant les seves crítiques en CiU. Si diumenge era Marcel·lí Iglesias qui lligava el sobiranisme de la federació amb l'hipernacionalisme alemany i francès, ahir s'hi agafava un habitual de la polèmica, el ministre d'Afers Estrangers. José Manuel García-Margallo insistia que si el govern català convoca una consulta sobre la independència, l'Estat hi recorrerà i el Tribunal Constitucional la suspendrà. “Si es fes, seria un cop d'estat en termes jurídics”, sentenciava el ministre. I, hores després, sense que li suposés contradicció, donava suport en nom de l'executiu espanyol, a “la lliure determinació” del Sàhara davant de l'enviat personal del secretari general de l'ONU.

Catalunya, però, res de res. En una entrevista a la conservadora COPE, el popular abraçava de nou la Constitució espanyola, en la qual, insistia, no es preveuen aquest tipus de consultes, ja que ni el dret d'autodeterminació ni el de secessió s'hi preveuen. I, com va fer el ministre de Justícia, alertava que el president de la Generalitat podria ser acusat de prevaricació si acaba fent la consulta.

Les paraules de García-Margallo s'emmarquen en l'ofensiva del PP en plena campanya, quinze dies en què ha posat tota la carn a la graella. Els populars estan fent un desembarcament sense precedents. Només avui aterren a Catalunya quatre pesos pesants: María Dolores de Cospedal –a Lleida–, Javier Arenas –Sabadell–, Esperanza Aguirre –Calafell– i el mateix Margallo –a Cerdanyola del Vallès–. I, fins ara, a més de Mariano Rajoy, hi han passat Miguel Arias Cañete i Alberto Nuñez Feijóo. Tots amb Alícia Sánchez-Camacho.