Política

política

Rufián i Nogueras, a la comissió del Congrés que vigilarà el CNI

La comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades –el nom oficial de la coneguda informalment com a “comissió de secrets oficials”– del Congrés viu demà el seu baptisme amb la votació en el ple dels nou diputats –un per grup parlamentari– que tindran dret a fiscalitzar l’activitat del CNI aquesta legislatura. Gràcies a la reforma que Meritxell Batet va afavorir l’abril del 2022 perquè la majoria d’elecció dels membres es rebaixés de 210 vots a 176 –el llindar de la majoria absoluta–, el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, i la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, tornaran a formar part de l’única comissió amb dret a escoltar la cap dels espies espanyols, Esperanza Casteleiro, i amb accés a informació reservada i classificada com a secreta sota el deure de guardar la confidencialitat de tot i amb l’obligació de deixar els telèfons i els ordinadors fora de la sala.

El club selecte dels nou diputats amb dret a veure i escoltar tot allò que als 341 diputats restants els és vetat s’elegirà demà en un debat amb un torn de cinc minuts per portaveu i que culmina amb una votació secreta i amb una papereta –cada diputat hi pot escriure nou noms– dipositada en una urna. La tradició és que els elegits són els portaveus dels grups, així que Rufián i Nogueras hi tenen seient fix en una comissió en la qual l’independentisme és part implicada des de l’esclat de l’espionatge amb Pegasus amb l’anterior directora del CNI, Paz Esteban, destituïda el maig del 2022 per la ministra de Defensa, Margarita Robles, precisament per aquest cas. A més del PSOE, el PP, Vox, Sumar, ERC i Junts, en nom de Bildu –que des del 23 de juliol per primera vegada té un escó més (6) que el PNB (5)– Mertxe Aizpurua i Aitor Esteban (PNB) hi tenen un lloc reservat i el dubte és si Podem –emancipat ja de Sumar– hi tindrà una plaça gràcies a ser el partit hegemònic del grup mixt. En l’última compareixença de Paz Esteban del 5 de maig del 2022 abans de ser fulminada, la presència de Pablo Echenique evidenciava l’envelliment de la norma de l’omertà espanyola, ja que es guia per la llei franquista del 1968 desenvolupada per un decret del 1969 que té la firma de l’almirall Carrero Blanco i no preveu que un diputat que no pot escriure a mà per una atròfia muscular espinal hagi de ser desposseït de l’ordinador quan el bolígraf i el quadern no són una opció per a ell.

L’espionatge patit per l’independentisme en carn pròpia i documentat per Citizen Lab i The New Yorker va suposar un punt d’inflexió i l’accés a la comissió de despeses reservades d’electes espiats com ara Nogueras (Junts) i Albert Botran (CUP), amb la paradoxa de ser obligats a guardar secret del que sentien sobre l’espionatge que els viola la intimitat. Tenir plaça en la comissió de secrets tindrà especial rellevància en aquesta legislatura, en què el govern espanyol està en mans d’ERC i Junts i ja s’ha compromès a desclassificar documentació secreta de l’espionatge del mòbil del president Pere Aragonès, intervingut pel CNI amb el software israelià Pegasus. El CNI, a més, viu una tempesta interna per l’expulsió de dos agents infiltrats subornats pels Estats Units.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.