La Guàrdia Civil ha desarticulat un grup organitzat, amb base al Camp de Tarragona, que es dedicava al robatori a l’interior de domicilis, establiments comercials de serveis i casinos a diferents punts de Catalunya, l’estat espanyol i el sud de França. La Guàrdia Civil, en col·laboració amb la Gendarmeria francesa, ha detingut quinze persones i s’han esclarit més de 50 robatoris en domicilis i en una dotzena de casinos francesos. Els arrestos s’han produït els últims mesos a les poblacions de la Pobla de Mafumet (Tarragonès), Puigdelfí i el barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau. Els diners sostrets i danys causats a l’estat espanyol arribarien als 400.000 euros.

Segons el comunicat policial, l’operació es va iniciar a finals de l’any passat arran de cinc robatoris comesos a la província gallega de Lugo. La investigació va permetre situar els presumptes autors al Camp de Tarragona. El cos armat els atribueix diversos fets delictius en diverses províncies estatals i robatoris a la província de Barcelona, concretament, als municipis d’Olesa de Bonesvalls, Collbató o Sant Salvador de Guardiola, entre d’altres.

El relat policial qualifica el grup, originari dels països de l’Europa de l’Est, com a “molt violent”. Actuava com un “comando itinerant”, efectuant viatges de tres o quatre dies i canviant de població constantment a la recerca de nous objectius. Sense pràcticament temps per descansar, tornaven a Tarragona o Madrid, punts on havien instal·lat la seva base i on havien establert zones per descansar així com per planificar nous cops.

Per executar-los, utilitzaven instruments “contundents” per forçar portes, finestres i practicar butrons en pocs segons. Actuaven de matinada i durant el dia reconeixien la zona per buscar vies d’accés i fugida. Els investigadors consideren que utilitzaven les noves tecnologies per seleccionar objectius d’interès, on podien robar grans quantitats de diners.

Els seus objectius predilectes, d’acord amb la versió policial, eren les cases d’apostes i salons de jocs. Així, per exemple, en un sol robatori haurien arribat a sostreure més de 30.000 euros. Haurien actuar en establiments d’aquest tipus a les províncies de Pontevedra, Lleó i Ciudad Real. També en establiments de productes càrnics, farmàcies o locals d’hostaleria.

Durant els mesos previs a les detencions, es van dedicar principalment al robatori a l’interior de cases i xalets, ubicats principalment a Catalunya. Aprofitaven que els inquilins dormien i hi accedien per robar estris de jardineria, maquinària i objectes amb una sortida ràpida al mercat negre. La major part d’aquest material era distribuït al dia següent per membres de l’organització, que s’encarregaven d’ocultar-lo en espais de Sant Pere i Sant Pau per vendre’l a tercers.

L’operativa del grup estava perfectament organitzada. Vestien amb caputxa, gorra i passamuntanyes. Portaven guants i prenien mesures de seguretat. Robaven un vehicle per cometre el primer robatori i durant la nit l’utilitzaven per a cometre nous delictes. Això els permetia evitar que es detectés el cotxe amb el qual es traslladaven. Els desplaçaments es feien a última hora de la tarda i tornaven a primera hora del matí per no ser enxampats pels controls. Els membres tenien funcions definides: de vigilància, sostracció dels vehicles, forçar accessos o inutilitzar alarmes. Fins i tot, empraven “tàctiques militars” per evitar se descoberts: reptaven pel terra perquè no els detectessin les alarmes.

La major part de l’operació policial es va desplegar a les demarcacions de Tarragona, Barcelona, Madrid, Alacant i Lugo. Els investigadors calculen que els diners en efectiu i material sostret, a més dels danys causats en habitatges i establiments, podrien arribar als 400.000 euros. Això sense comptar els comesos en territori francès. Els escorcolls van permetre recuperar una gran quantitat de material robat a Catalunya, que ja s’ha retornat als propietaris.

L’operació, que continua oberta i en la qual no es descarten noves detencions, ha estat dirigida pel jutjat número 1 de Sarria (Lugo) i per les autoritats franceses a través del Tribunal de Justícia de Burdeus, amb la coordinació d’Eurojust i el suport d’Europol. També s’ha intercanviat informació amb els Mossos d’Esquadra sobre els fets comesos a Catalunya.