La Universitat de Girona (UdG) ha reduït un 36% del consum energètic entre el gener i l’abril aplicant les mesures del Pla d’Emergència Energètica (PEE) aprovades a finals del 2022. Aquestes mesures fixen que la calefacció no superi els 19 graus i que els aparells de climatització s’apagaran una hora abans de l’habitual. A més també s’han prohibit els ventiladors i calefactors individuals i l’aire condicionat no es pot posar a menys de 27 graus, segons informa l’ACN. Pel que fa a la llum, la UdG també va determinar il·luminar al mínim els espais interiors. El conjunt de mesures aplicades ha portat a una reducció de 96,6 tones de CO² durant els primers quatre mesos de l’any.

A part d’aquestes qüestions, la UdG anunciava que se centralitzarien serveis en dies festius i de poca afluència per tal de poder tancar alguns edificis o plantes i, d’aquesta manera, també fer baixar la factura. Això ha portat a una davallada del 36% del consum energètic de la universitat entre el gener i l’abril del 2023. En aquests quatre primers mesos de l’any la universitat ha gastat un 26% menys de gas i un 12% menys de llum. Amb aquestes xifres assolides durant el primer quadrimestre, la UdG s’acosta a les xifres que es marcava com a objectiu abans del 2030, en què demanava un estalvi energètic del 40%. Per aconseguir-ho s’aplicaven les mesures detallades en el PEE.

D’altra banda, el consum energètic és la segona contribució més important que té la universitat en la petjada de carboni, després de la mobilitat. Per això des del rectorat s’han acordat mesures en l’àmbit energètic que ajudin a reduir aquest impacte ambiental. Així mateix, el PEE s’activa arran de l’augment de preus de la llum que va comportar el conflicte armat entre Rússia i Ucraïna.

En paral·lel, la Universitat de Girona contempla aplicar sistemes que permetin automatitzar els aparells de climatització i d’il·luminació. Es tracta d’accions que ja funcionen en edificis com ara la biblioteca del Barri Vell o la Facultat de Ciències. Malgrat tot, la universitat ha detectat zones amb una automatització “deficient” que vol corregir per optimitzar el cost energètic. A més, també preveu instal·lar plaques solars i altres fonts d’energia renovable, substituir calderes de gas natural per unes de biomassa o buscar sistemes de climatització passiva amb un menor impacte.