Societat

opinió

Una lluita compartida

La defensa del dret d'asil no pot ser l'objectiu d'una ideologia ni d'un color polític

Les persones refugiades són una realitat: ja són aquí entre nosaltres i han estat despullades de la seva dignitat.

A finals de l'any 2016, l'Estat espanyol només havia rebut 898 dels més de 17.000 refugiats que s'havia compromès a acollir, segons dades de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR). Menys d'un 5% del total.

És intolerable, també, que gairebé la meitat dels fons europeus del 2015 destinats a finançar el pla d'acolliment de refugiats es dediquin a pagar expulsions i a finançar centres d'internament d'estrangers (CIE), rebutjats clarament per la societat catalana.

Els culpables d'aquesta situació són els que són. Però avui no només es tracta de parlar dels culpables, sinó també dels responsables. I, de responsables, ho som tots.

La defensa del dret d'asil no pot ser l'objectiu d'una ideologia ni d'un color polític. I tampoc entén de situacions socials ni econòmiques. L'acollida de les persones que han hagut de marxar de casa seva contra la seva voluntat ha de ser simplement un objectiu humà, comú en tot ésser humà; així de senzill.

Mentre moltes de les societats veïnes mantenen el debat sobre si han de fer efectiva l'acollida de persones refugiades, a Catalunya estem debatent sobre les responsabilitats, les eines i els recursos disponibles, i com ho hem de fer millor. Fem valdre aquest clam social i aprofitem-lo. Amb urgència, perquè l'emergència no pot esperar.

Tothom, en el seu àmbit i espai competencial, té marge d'acció i de millora. Començant per nosaltres mateixos, la ciutadania. Seguint pels ajuntaments, la Generalitat i l'Estat.

Som una baula més de diverses generacions de catalans i catalanes que amb lluites compartides hem forjat el que som avui. El fet migratori ha estat sempre propi d'aquest país, tots hem sigut migrants. Reconeixem la unitat en la diversitat, i que el poble de Catalunya ha guanyat les seves conquestes socials i democràtiques quan hem avançat plegats.

Ara tenim l'oportunitat i el deure de fer-ho de nou. Cal teixir un gran pacte social i fer front comú en la defensa del dret d'asil. I també mantenir el compromís ferm en la millora de la situació de les persones migrants que ja són aquí. Per fer-ho, cal que ens apleguem i ens organitzem la ciutadania, les entitats, les organitzacions i les administracions.

La manifestació d'avui serà un gran èxit si aconseguim convertir-nos en un referent històric per a nosaltres mateixos i posar en marxa moviments similars per tot Europa. Una Europa de responsables multicolors pot ajudar a reflexionar els culpables monocolors d'idees fixes.

Les institucions catalanes, inclosa la ciutadania, tenim a les mans la dignificació de les vides de les persones migrants en àmbits essencials. I els progressos que es facin en aquests àmbits acabaran beneficiant el conjunt de la societat.

Fem-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.