El Congrés vota avui la nova Llei d’habitatge, desbloquejada després de l’acord de PSOE i Podem amb els partits ERC iBildu. L’objectiu del govern central és aprovar la norma, que encara haurà de passar pel Senat, abans de les eleccions del 28 de maig. Entre d’altres mesures importants, el text estableix límits al preu del lloguer, que no podrà augmentar més d’un 2% aquest any i més del i del 3% l’any que ve i que a partir del 2025 establirà una taxa d’augment que no podrà superar l’IPC. També rebaixa el nombre d’immobles que ha de tenir un propietari per ser considerat gran tenidor, de 10 a 5 i deixa en mans de les Comunitats Autònomes la declaració de les zones tensionades, on els preus dels lloguers no podran superar el del contracte anterior o s’hauran de fixar en funció d’uns barems que no es podran superar.

Està previst que el text surti endavant amb el suport dels diputats del PSOE, d’Unides Podem, Esquerra Republicana, EH Bildu, Más País i Compromís. Queda pendent saber en quin sentit votarà el PNB, que ha estat molt crític amb la norma perquè, segons la formació, envaeix competències autonòmiques. També s’ha de decidir avui si s’inclouen les esmenes sobre apartaments turístics que ha entrat Unides Podem i que reclama que es limiti el nombre de places al 2% del nombre d’habitants a les zones tensionades.

El president d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, considera que no haver inclòs en la llei d’habitatge la limitació dels pisos turístics en zones de mercat tens deixa un “buit” en la norma. En una entrevista a TVE aquest matí, Asens ha defensat que la llei d’habitatge estatal és “necessària”, però que “arriba tard i no és prou ambiciosa”. Tanmateix, el president de la formació lila a la cambra baixa s’ha mostrat “satisfet” malgrat elements com el dels pisos turístics “hagin quedat fora”.

Les entitats a favor del dret a l’habitatge han advertit aquest dijous des de les portes de Congrés que la llei de l’habitatge que s’aprova no servirà per reduir els preus del lloguer ni per garantir l’accés a aquest dret. El coportaveu del Sindicat de Llogateres Jaime Palomera, ha assegurat que “en realitat, la llei no farà res d’això”, sinó que “en els pròxims anys, i amb aquesta llei, la distància entre el que la gent ingressa i el preu de l’habitatge seguirà creixent”. En tot cas ha destacat que els avenços que incorpora la llei, com el fet que “posa fi a l’estafa dels honoraris” de les immobiliàries, que ja no hauran de pagar els llogaters, són fruit de “la lluita de milers de persones que fa anys que desobeeixen lleis injustes”.

LA CUP ha justificat el seu vot negatiu perquè considera que la llei “és un colador que no serveix per regular el mercat i ha anunciat que tornarà a presentar la llei de lloguer anulada pel TC a Catalunya

Per la seva part la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha negat que la llei d’habitatge vulneri les competències autonòmiques en habitatge, com afirmen Junts, PDeCAT i PNB. Segons Montero, ho evidencia el fet que la llei s’aprova amb el vot d’ERC, “un partit nacionalista” que “ha posat sobre la taula, per descomptat, el compliment de les competències”. “No tenim dubtes que compleix amb les competències” de les comunitats, i “cada administració és lliure per plantejar els recursos que consideri convenients”, ha dit en relació a possibles recursos d’inconstitucionalitat. En tot cas ha afirmat que la llei “seguirà el seu curs” per fer de l’habitatge “el cinquè pilar de l’estat del benestar”.