Els avions se sotmeten a revisió abans de cada vol
La normativa de la Unió Europea obliga les companyies a tres nivells de revisió de les aeronaus per garantir el màxim de seguretat
L'Agència Estatal de Seguretat Aèria supervisa les actuacions
“Un avió no pot entrar en servei si no té el vistiplau del programa específic de manteniment, prèviament aprovat per l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA)”, explicaven ahir a aquest diari fonts d'aquesta agència, que afegeixen que l'AESA supervisa a peu de rampa –al mateix aeroport– que les companyies compleixin les estrictes normatives de la Unió Europea quant a seguretat aèria per tal de garantir la seguretat. L'agència va efectuar 17.000 inspeccions en matèria de seguretat aèria el 2013, les últimes dades disponibles.
La UE obliga les companyies a realitzar tres nivells de revisió a les aeronaus abans que s'enlairin des de qualsevol dels aeroports, independentment dels protocols que pugui tenir cada companyia individualment. La normativa distingeix entre el manteniment programat i no programat, referint-se el primer a les avaries que esdevenen en qualsevol moment i que es reparen tan bon punt l'avió aterra.
El manteniment programat es compon de tres tipus de revisions de diferents nivells: el manteniment rutinari, el menor i el major. El rutinari, a la vegada, es subdivideix en tres tipus d'accions. La primera es denomina de trànsit, en la qual s'inspecciona l'aeronau utilitzant un rigorós protocol molt poc abans que iniciï el vol, revisió que també passa després d'aterrar, amb un control de fiabilitat del tren d'aterratge, pneumàtics i temperatura dels frens. La segona actuació, diària, es realitza sobre el primer avió del dia, que passa una revisió amb no més de 48 hores d'antelació a l'inici de l'activitat; i, finalment, la revisió S o setmanal, que es fa després de cada cent hores de vol i és més intensa que les anteriors.
El manteniment anomenat menor també es compon de quatre revisions de diferents graus dels sistemes generals d'estructura i navegació dels aparells, i que es realitzen a partir de les 250 hores de vol, de 6 mesos, de 2 anys i de 6 anys. La tercera i més completa revisió de les aeronaus es fa aproximadament cada quatre anys i és coneguda com la gran parada. El Programa d'Inspecció Estructural defineix aquesta inspecció en profunditat, tant de l'interior com de l'exterior de l'aparell: es comprova l'estructura amb rajos X, es treuen els motors i es desmunten una a una totes les peces de l'avió per després tornar-lo a reconstruir, substituint tots els elements necessaris, i deixar-lo com sortit de fàbrica.
Apte o no apte
En els vols de curt i mitjà radi, “la revisió de l'avió es fa a requeriment del coordinador de vol o del segon pilot, que són els encarregats de comunicar les avaries que hagin detectat durant el trajecte. En aquest cas, es crida el tècnic de manteniment i quan aquest acaba, signa el go o no go de l'aparell. En el cas dels vols de llarg radi, aquest manteniment és obligatori”, explica un membre de l'Associació Sindical de Tècnics de Manteniment Aeronàutic (Asetma). Els requeriments consten en el llibre d'avaries de l'aeronau.
