La futura Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona tindrà un gran impacte visual, crearà un edifici pantalla amb una volumetria excessiva, que alterarà el paisatge urbà i afectarà negativament l’skyline des de la Diagonal sobre el perfil de Collserola, segons l’Associació de Veïns de la Zona Universitària, que ha presentat al·legacions al pla especial urbanístic per a la regulació dels equipaments universitaris situats a l’illa compresa entre els carrers d’Alfambra, Trias i Giró, Joan Obiols, Jordi Girona, John M. Keynes i l’avinguda Diagonal de Barcelona.

“No estem en contra que la universitat tingui unes instal·lacions adients, però sí que estem decebuts perquè tot el procés es fa sense participació ciutadana i s’utilitza i es tergiversa la funció social de l’urbanisme”, assegura el president de l’entitat, Josep Maria Guillumet.

En concret, els veïns recorden que la Facultat d’Economia i Empresa té un reduït espai sense edificar al carrer John M. Keynes, producte d’haver taponat la prolongació del carrer de Trias i Giró amb una edificació realitzada l’any 1970 (l’anomenat edifici “tap”). En aquesta petita parcel·la, es preveu ampliar en 4.000 metres quadrats la Facultat d’Economia i ubicar-hi la nova Facultat de Matemàtiques i Informàtica amb una edificació de 14.000 metres quadrats.

Això requereix l’enderroc de l’edifici “tap”, que els veïns volen que es preservi perquè consideren que té valor patrimonial en tant que forma part indissoluble de l’edifici original projectat per l’equip d’arquitectes Giráldez, López-Iñigo i Subias. L’entitat veïnal reclama, doncs, que es plantegi la Facultat de Matemàtiques en un altre emplaçament, ja que la superfície prevista actualment és “totalment insuficient per assolir l’ambiciós plantejament edificatori que es pretén realitzar”.

“El rectorat ha posat l’ull en aquest petit espai per realitzar una substancial ampliació de la Facultat d’Economia i Empresa i alhora encabir-hi una Facultat de Matemàtica i Informàtica sense reparar en el poc sòl de què disposen, menys de dos mil metres quadrats. Volen fer massa coses en molt poc espai, per això no és d’estranyar que la proposta comporti edificacions en alçada totalment en desacord amb el seu entorn”, denuncien. “És totalment injustificable situar la nova Facultat de Matemàtiques en tan poc sòl”, reblen.

L’associació insisteix que les alçades proposades son “extraordinàriament desproporcionades, i fins i tot insòlites” i que desfiguren el paisatge de la zona: “On s’ha vist que davant d’un passatge de 6 metres d’amplada i 105 de llargada es pugui edificar amb alçades entre 30 i 50 metres?” A més, posen de manifest que el gratacel, de 47 metres d’alçada, entre el passatge de Josep Canals i la actual biblioteca d’Econòmiques, generarà ombres quasi permanents a tota la nova zona verda al llarg del carrer de Keynes.

“Es fa evident la permanent submissió i generositat del pla especial respecte als desitjos de l’estament universitari, sempre ignorant els veïns”, conclouen.