El cranc roig i el musclo zebrat són les plagues que generen més pèrdues
Tot i que el cargol poma de moment no afecta el sector agrari, si s'escampés, faria minvar la producció d'arròs
«El cranc roig és la plaga exòtica que ens causa més pèrdues econòmiques», sosté el gerent de Prodelta, Marc Ibeas. L'espècie es va detectar al delta de l'Ebre ara fa pràcticament trenta anys i provoca maldecaps tant als agricultors com a les comunitats de regants. Segons Ibeas, ocasiona danys directes sobre les infraestructures hidràuliques, ja que excava galeries prop de les estructures cimentades (bases de ponts, marges de sèquies, comportes, etc.) i, per l'erosió de l'aigua, aquestes es debiliten fins que s'enfonsen. També produeix danys indirectes sobre la productivitat dels cultius, ja que les galeries que realitza en els marges de les finques d'arrossars provoquen unes pèrdues d'aigua que afecten el desenvolupament correcte del cultiu. «A aquesta pèrdua d'aigua s'hi ha d'afegir la pèrdua de productes fitosanitaris utilitzats per combatre males herbes, malalties i plagues», diu Ibeas. Des de Prodelta es considera també que s'ha de tenir en compte el sobreesforç que suposa per a l'agricultor haver de vigilar diàriament les pèrdues d'aigua en els arrossars, fins i tot quatre mesos després d'haver segat l'arròs per poder complir les condicions d'inundació de les mesures agroambientals.
Falta de finançament
Pel que fa a l'eradicació del cranc roig, aquesta és inviable, ara com ara, ja que encara no s'ha trobat un mètode de lluita eficaç contra la plaga. No hi ha tractament químic contra aquesta espècie invasora i falta finançament per poder-ne fer un control biològic. En aquest sentit, des de Prodelta s'assegura que hi ha estudis sobre fongs que parasiten crancs i que podrien emprar-se com a agents de control biològic però que, per falta de finançament, cap d'aquests projectes no s'ha pogut desenvolupar al delta de l'Ebre. «No estem en una situació acceptable davant d'aquesta plaga, ja que no disposem de mitjans eficaços per controlar-la i, a més, tampoc no es poden capturar els exemplars de cranc roig per a la seua posterior comercialització pel fet d'haver estat declarats plaga», ha lamentat el gerent de Prodelta.
Tot i que el cargol poma no ha perjudicat el sector arrossaire, a Prodelta estan preocupats per la possible expansió del mol·lusc invasor. «Pot ser una plaga molt més destructiva que el cranc roig», ha manifestat Ibeas. De moment, el sector agrari fa una valoració positiva de les mesures de control que s'han adoptat des del govern per contenir la plaga del cargol poma, i que, segons fonts de Medi Ambient, podrien arribar a eradicar l'espècie en els pròxims anys.
Lleixiu i aigua oxigenada
Si el cranc roig és l'espècie que més preocupa el sector agrari del delta de l'Ebre, a la Ribera d'Ebre els productors fa anys que lluiten contra una altra espècie: el musclo zebrat, al qual s'ha afegit recentment la cloïssa asiàtica, amb un impacte similar. Tant el musclo zebrat com la cloïssa asiàtica s'adhereixen a qualsevol superfície, de manera que fan disminuir la pressió de l'aigua i arriben a obturar les canonades de la xarxa de regadiu. A la comunitat de regants de Benissanet han aconseguit eliminar un 90% de les larves de musclo zebrat de la seua xarxa de regadiu amb la utilització de lleixiu (hipoclorit de sodi), un mètode que no permet eradicar la plaga però sí tenir-la a ratlla. A més, és econòmic i s'ha comprovat que no afecta la producció de fruita dolça de la Ribera d'Ebre. Un mètode semblant es prova des de fa un parell d'anys a la comunitat de regants d'Ascó, a la qual combaten el musclo zebrat amb aigua oxigenada (peròxid d'hidrogen).
La presència del musclo zebrat a les aigües de l'Ebre s'ha tingut en compte com a hipòtesi per explicar la transparència de l'aigua, per la seua capacitat filtradora, tot i que finalment s'ha descartat aquesta possibilitat. Així, segons fonts de l'IRTA, quan el musclo zebrat és la causa de la disminució del fitoplàncton, el fòsfor dissolt augmenta, mentre que en el cas de l'Ebre ha disminuït.