la crònica

De maniobres

Hauran sentit a parlar de les maniobres militars. O de les maniobres per aparcar. O de les maniobres polítiques i estratègiques. Però els resultaran més sorprenents les maniobres de tren. I viure-les com a viatger. Aquesta és una de les experiències que Adif i Renfe ofereixen per aquest Nadal. Des del dia de Nadal fins avui, les línies C3 (de Vic), C4 (de Manresa) i C7 (de Martorell) només arriben fins a l'estació de Montcada–Bifurcació i no posen els peus a Barcelona. El tall convida els usuaris a fer una gimcana, que en el cas de la C3 esdevé èpica. Si per a les línies C4 i C7, la cosa s'arregla agafant la C2 (de Sant Celoni), baixant a Montcada i Reixac i caminant cinc minuts per enllaçar amb l'estació de Montcada–Manresa, en el cas de la C3 aquesta opció és impossible. El motiu del tall és arreglar un pedaç més de la mítica catenària, però la temptativa de millora posa de manifest, un cop més, les innumerables deficiències del servei.

Sense ànim de causar cap greuge als viatgers de les altres línies de rodalies, es pot afirmar que la C3, pendent de desdoblar, és la línia més esgavellada de l'àrea metropolitana. Aquests dies, els soferts aventurers de la C3 han hagut de redoblar la seva paciència: a Sant Andreu Arenal, agafar un autobús que els duia fins a la terrorífica estació de Montcada Bifurcació, un escenari ideal per a REC 3. La cosa resulta en un temps rècord històric per anar de Barcelona a la Garriga: una hora i tres quarts. Els horaris provisionals enlloc contenen cap orientació horària del suplement de temps perdut que es cobrarà al viatger per poder plantar-se al centre de Barcelona, i sí que contenen altres llacunes informatives.

Qui desconfia d'aquesta opacitat endèmica idea les seves pròpies intermodalitats per arribar sencer i a una hora prudent a casa. Per baixar a Barcelona i driblar incomoditats, autobús directe des de la Garriga i després metro. Resultat: una hora i mitja de viatge per arribar al centre de Barcelona. En un cotxe particular, la cosa se salda amb 40 minuts en un mal dia. Per tornar a la Garriga, la inventiva encara dóna per a més: C2 fins a Mollet, més línia urbana de Mollet fins a l'altra estació (la de la C3), igual a una quadratura del cercle que només es dóna un cop cada 10.000 casos. Aquestes intermodalitats no estan fetes per a realitats palpables, i qualsevol dia la C2 pateix retards i tot s'espatlla. Aleshores el viatger intrèpid aconsegueix que l'acostin en cotxe a l'estació de Montcada–Bifurcació, una breu concessió al transport privat. I l'aventura, no es confiïn, no s'acaba amb plantar-se a Montcada–Bifurcació. Allà el viatger s'enfila al tren, quan queden 40 minuts perquè es posi en marxa. I, de cop, sent per megafonia l'avís que el tren farà unes maniobres. Maniobres? Ara surto d'una via, ara em poso a l'altra. Així passem l'estona i qui dia passa any empeny. Inaudit, però tot és possible i, certament, tot està per fer en aquesta trista i dissortada xarxa de trens. Estarem atents a les properes maniobres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.