El principi del final

Deu anys després de l'estrena de Harry Potter i la pedra filosofal, la primera adaptació dels llibres de J.K. Rowling, es comença a albirar el final de la història. Warner Bros ha aprofitat la llargada del setè i últim llibre per dividir-lo en dues parts i guanyar així uns mesos (la segona s'estrenarà el 15 de juliol del 2011) i de passada uns centenars de milions de dòlars més.

Una dècada no ha passat debades. Els actors, però també el públic, s'han fet grans. I si la sisena part, Harry Potter i el misteri del príncep, ja mostrava un enfosquiment de la trama i un desplaçament cap a territoris i emocions més adults, aquesta tendència s'accentua amb la pel·lícula que arriba avui als cinemes. Com els personatges que interpreten (Harry, Hermione i Ron), els tres actors protagonistes s'han fet grans, han passat molts anys tancats a Hogwarts i comencen a pensar en la vida després de la màgia.

Tots tres surten també de Hogwarts en l'argument d'aquesta setena part. Després de l'arribada al poder de la màgia de les forces obscures, Harry, Hermione i Ron escapen de l'internat amb un objectiu: trobar i descobrir els objectes que contenen parts de l'ànima del malvat Lord Voldemort (Ralph Fiennes). Tal com passa en el darrer llibre, la màgia, les emocions, l'acció i el terror són portats fins al límit, en una pel·lícula que no vol desmerèixer els millors episodis de la saga ni decebre els fans.