Les herbes aromàtiques han perdut el seu vessant medicinal per esdevenir un divertiment a la cuina en plats i begudes
Herbes medicinals i divertiment
El romaní o la farigola acompanyen la dent de lleó o la cua de cavall, usats antigament de forma medicinal
Des de sopes i rostits fins a guisats i postres, incorporen les herbes i les flors per aconseguir gustos únics
Al llarg de la història gastronòmica de Catalunya l’ús de les flors i les herbes aromàtiques ha tingut una funció importantíssima en l’elaboració de determinats plats. Des de sopes i rostits fins a guisats i postres incorporen les herbes i les flors per aconseguir gustos únics i estretament lligats a la nostra cultura aromàtica. Però també és cert que les herbes i el seu ús medicinal han acompanyat la gastronomia popular. Des de les clàssiques camamilles o les infusions de menta després dels àpats fins a les infusions de fruites del bosc per crear begudes refrescants, han estat presents a les cuines catalanes des de fa segles. Amb la introducció de la gastronomia saludable com una tendència en auge, en l’última dècada han aflorat noves propostes d’infusions elaborades amb productes de proximitat, de producció ecològica i sostenible. Al mercat hi ha moltes marques, però podem arribar a trobar infusions de fulles de vinya o d’olivera, que en barreges amb la justa mesura transmeten el sabor i l’aroma del territori. Herbes com el romaní o la farigola acompanyen dent de lleó, cua de cavall o altres clàssics usats antigament de forma medicinal. Ara, però, amb cítrics i espècies acaben esdevenint un divertiment que substitueix el cafè o el te.
“
“
Les propietats medicinals també seuen a taula
Les propietats medicinals d’algunes herbes no s’han discutit mai. Des d’expectorants per millorar els símptomes de les afeccions respiratòries fins a digestives per prendre després d’un àpat abundant o excessivament greixós. Però també hi ha hagut herbes que, històricament, s’han usat per fer front a urticàries, èczemes o llagues a la boca; i d’altres per fer fregues, reduir inflamacions de cops o per alleujar determinats dolors.
Conscients que les herbes aromàtiques no substitueixen els tractaments mèdics en el cas de tenir malalties, la cultura popular ha incorporat aquestes herbes com a remeis per millorar el benestar i les ha introduït als plats en forma d’infusió, reducció o directament o també en forma de condiment, acompanyant sals i algunes espècies. Alguns artesans les posen ara al sabó elaborat amb oli de finca per aprofitar-ne l’aroma i les propietats dermatològiques.
Tradicionalment, les herbes usades eren les que es recol·lectaven al bosc o als marges de les finques agrícoles. Ara, a Catalunya, també es planten.