Comunicació

‘L'illa de Robinson' analitza avui què hi ha darrere les xifres de l'atur

La professora Àngels Valls, d'Esade, parlarà dels canvis en l'EPA i de les polítiques laborals

Els espectadors coneixeran les novetats de ‘Sàpiens'

Avui dimarts es publica l'enquesta de població activa, un instrument estadístic homologat que permet saber com està el mercat laboral a Catalunya i a la resta de l'Estat.

L'enquesta permet calcular el nombre de persones que hi ha en atur o treballant, però també altres dades útils com ara el nombre de llars on no entra cap ingrés, la taxa d'atur entre les diferents franges d'edat, com es reparteix la desocupació entre homes i dones, quin percentatge de persones fa més de tres anys que
no treballen, els sectors més dinàmics o més deprimits, etcètera.

Per parlar de l'enquesta de població activa i del que es pot deduir de totes aquestes xifres de la marxa de l'economia, aquest vespre, a la segona hora de L'illa de Robinson, hi haurà Àngels Valls, professora de direcció de persones i organització de l'escola de negocis d'Esade.

La professora Valls té un llarg currículum que li permet fer anàlisis encertades de la situació laboral. Actualment també és responsable de formació i inserció laboral de Càritas Diocesana de Barcelona. Entre els anys 2004 i 2007 va ser cap del gabinet de la consellera de Treball i responsable d'iniciatives econòmiques. També havia estat gerent del Gremi de Fabricants de Sabadell i responsable de les relacions internacionals del Cercle d'Economia.

En diverses ocasions, la professora Valls ha expressat opinions ben documentades i fonamentades sobre què hauria de canviar per reduir aquesta taxa d'atur. Per exemple, la flexibilitat laboral, que el govern del Partit Popular va imposar, funciona a la resta d'Europa perquè la col·laboració entre el sector públic i el privat és molt potent.

Com ja és habitual en aquest programa, hi haurà un debat sobre diversos temes d'actualitat, entre els quals aquesta enquesta, i altres espais com per exemple El cat escaldat i Espanya ens estima.

Després del comentari de portades de la revista Sàpiens, i de les notícies del dia a càrrec de Carles Ribera, vicedirector d'El Punt Avui, i de Ferran Espada, director adjunt de L'Esportiu, el programa es tancarà, com ja és habitual, amb una actuació de Carles Querol.

‘Espanya contra Catalunya'

Determinats cercles espanyolistes es van prendre com una injúria intolerable que un grup d'historiadors s'atrevissin a analitzar, des del segle XVIII fins a les primeres dècades del segle XXI, l'acció política d'Espanya en relació amb Catalunya, gairebé sempre de naturalesa repressiva. Va coure, sobretot, el nom del simposi: ‘Espanya contra Catalunya'. Aquests cercles van dir que, al contrari, Espanya se l'estima molt, Catalunya.

Es va desfermar una campanya intensa i fins i tot es va intentar que la justícia aturés el congrés, una operació que, si s'hagués concretat, hauria tingut un difícil encaix en el dret de lliure expressió.

Jaume Sobrequés (Girona, 1943), catedràtic emèrit d'història de Catalunya a la UAB, director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ha escrit un llibre on dóna detallada notícia dels fets que van succeir aquells dies, i avui el presen-ta a El Punt Avui Televisió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.