Abans que el reconegut dibuixant de còmics Lorenzo Mattotti fes una pel·lícula d’animació inspirada en La famosa invasió dels ossos a Sicília, el cinema havia fet atenció a Dino Buzatti amb l’adaptació de la seva novel·la sens dubte més famosa, El desert dels tàrtars, en què la defensa d’una fortalesa aïllada en espera d’una invasió que no arriba es converteix en una meditació malenconiosa sobre el sentit (o més aviat l’absurd) de l’existència i el pas del temps que aboca inevitablement a la mort. El cas és que, amb un equip francès de tècnics d’animació, Mattotti ha abordat una faula amb què Buzatti narra una història fantàstica (en què, a la manera dels humans, uns ossos envaeixen un territori a la recerca d’un osset segrestat per uns caçadors) que transporta una reflexió sobre la corrupció, també tan humana, una vegada els invasors es converteixen en uns ocupants menats per l’ambició i la cobdícia. Buzatti va escriure aquest relat, publicat l’any 1945, amb un pensament anticolonialista del qual no cal dir que pot continuar-se aplicant en el present.

En la pel·lícula, la història del segrest (que ho és del fill del rei dels ossos) i la invasió és narrada per dos contacontes a un os vell, que a la vegada hi afegeix el seu record de què va passar quan els ossos van governar Sicília. Entre la il·lustració artesanal i l’animació per ordinador, els dibuixos barregen la figuració amb expressives taques de color tendents a l’abstracció. Tal com la narració d’una aventura es barreja amb el pensament d’una manera gens forçada, senzilla i profundament. Un film meravellós i alhora reflexiu per a un públic d’edats diverses.