Llibres

Posant llum a la diada

Milers de persones es van desplaçar a l’esplanada de la Copa, l’espai habilitat aquest any a Girona per encabir la multitud que no es va voler perdre la cita de cada any

No té l’encant de la Rambla, però els llibreters i floristes la van beneir, perquè és funcional, i no descarten, si l’Ajuntament hi aposta, trencar amb la tradició

“És un Sant Jordi millor que el del 2019 i que el del 2018 fins i tot!”, va declarar Jordi Gispert

Hi havia ganes. Moltes. Tornar a disfrutar de cert regust de normalitat és el que tots volem i Sant Jordi ens ho va regalar. Malgrat les mascaretes, el gel hidroalcohòlic i els controls de seguretat, es van imposar les ganes de tothom per celebrar una diada com cal. Fos com fos, i on fos. I a Girona l’expectativa era saber com reaccionaria la gent al nou emplaçament habilitat per l’Ajuntament allunyat de l’emblemàtic, situat fins ara a la Rambla. A la Copa, a tocar de la Devesa, els gironins estan acostumats a celebrar-hi festes; sense anar més lluny les Fires del patró de la ciutat, sant Narcís. Però allà on la música i la cervesa tradicionalment s’imposen, ahir el llibre i la rosa van ser els estendards.

El matí es va aixecar radiant i il·lusionant. Només d’obrir, a l’esplanada de la Copa, on hi havia congregades 27 parades de llibreries, editorials (la majoria) i floristeries (cinc), ja es van formar les primeres cues per entrar al recinte. Una de les primeres impressions era comprovar el que ja percebem en altres llocs, com ara supermercats, bancs o botigues: que la societat s’ha tornat més nòrdica i s’han aplacat tendències més, diguem-ne, mediterrànies. Si més no, es nota més paciència, ordre i resignació quan hi ha grans afluències que no pas a l’era prepandèmia. Res és el mateix.

El que és clar és que la diada és tan nostrada que la celebrarem es faci on es faci. “I què, el nou espai?”, era la pregunta del dia. Conscients que, en comparació amb l’encant que ofereix la Rambla no és el mateix, hi havia en general una gran acceptació. Jordi Gispert –gerent de la 22–, per exemple, que ja es mostrava prèviament favorable, només podia fer que celebrar el que tota la setmana ja pronosticava: “És un Sant Jordi millor que el del 2019 i que el del 2018 fins i tot!” Ras i curt. Pel que fa al lloc, és dels que creu que donen joc per poder créixer, tenint en compte que la Rambla a les sis de la tarda fa anys que ha quedat petita. “La Copa permet créixer i, si l’Ajuntament s’implica, fer-hi concerts, actuacions i complementar-ho amb food trucks; esdevindria l’espai ideal.” També, afegia, “és la demostració que els gironins no donem l’esquena a la Devesa. Mira al teu voltant!” Només a mitja jornada ja s’havien comptabilitzat vuit mil visitants. Unes xifres que a la tarda van quedar curtes.

Un èxit que fins i tot va sorprendre un llibreter veterà com Pere Rodeja, de la històrica Geli. “M’ha sorprès positivament, no m’esperava aquest ambient. Tenia clar que s’havia de fer aquí perquè no hi havia alternativa, i s’ha encertat.” També és cert, com així li ho van comunicar, que botiguers i establiments d’hostaleria dels voltants del centre de la ciutat havien notat una baixada considerable de gent. El gremi de floristes també estava encantat. “Sincerament, m’esperava que fos fluix perquè molta gent està acostumada a la Rambla, i la veritat és que és una bogeria”, explicava Eva Tarrés atrafegada.

Per feinada, la que va tenir Carles Porta, el periodista que ho peta amb Crims i que ha vist com el seu llibre La farmacèutica arrasa. Encara no havia arribat que ja l’esperaven fent cua una quarantena de persones. I va ser arribar i no parar, fins a les dues tocades (quan a les parades ja no hi havia estoc del seu llibre). Això és el que té ser un escriptor mediàtic i, és clar, guanyar-se el públic a pols. Un exemple: es va estar les dues hores dempeus signant; a peu dret, tal com l’amic Espinàs li va ensenyar –estar a l’altura del lector, mantenir-hi el contacte visual a la mateixa alçada; no es mostra distinció–. Atent i amable, aquest lleidatà cada dia més gironí explicava que fins i tot una parella d’Andorra li havia dit que havien vingut per tenir la seva dedicatòria personalitzada. I no només això, li van regalar un ratassia, un licor amb el qual ja podrà celebrar una diada que segur que recordarà.

Qui s’ho mirava de prop era Guillem Terribas, que no se’n perd ni una. Fins i tot comentava a Pere Rodeja que no feia més que veure bosses amb llibres de la seva botiga. “I jo de la teva, no et fot”, li va respondre. El to de bonhomia, d’amistat i rivalitat ben entesa, fa gran aquesta festa. Amb llibreters així, més!

Carles Porta, el més buscat
El popular periodista especialitzat en crònica negra va gaudir de la seva diada de glòria a la ciutat on viu de fa un temps. El lleidatà es va fer un fart de signar llibres, sobretot del nou, titulat ‘La farmacèutica’, centrat en el cas del segrest d’Olot i del qual n’ha realitzat un ‘podcast’ també. La majoria li demanava fer-se fotos amb ell i tota l’estona es va mantenir dempeus per estar en contacte directe amb els seus lectors i admiradors.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.