Art

El Festival Lumínic de fotografia afronta la seva edició més internacional

Fins al 17 de juliol ha programat una quinzena d’exposicions de 55 artistes, tant consagrats com emergents

Destaquen els treballs de Laura Wilson sobre Avedon i l’Oest americà, i la mostra de Bigas Luna

La tercera edició del festival de fotografia Lumínic, de Sant Cugat, que té lloc des d'avui fins al 17 de juliol, convida a explorar el concepte de límit a través de la seva programació més internacional. S’hi han programat quinze exposicions tant d’artistes consagrats com emergents en una convocatòria que suma esforços amb l’associació de Galeries d’Art de Catalunya (GAC) i que portarà la proposta també a diversos espais de Lleida, Barcelona i Reus. Entre la cinquantena d’artistes destacats que participen en la mostra, que també inclou tallers i conferències, destaquen Laura Wilson, José Luis Carrillo, Verónica Losantos o Bigas Luna.

Coorganitzat per la plataforma i editorial Lumínic i l’Ajuntament de Sant Cugat, el festival permetrà conèixer el treball de la fotògrafa nord-americana Laura Wilson, assistenta des de 1979 del prestigiós Ricard Avedon, amb el qual va viatjar durant sis anys per l’Oest americà, mentre treballaven en l’exposició i el llibre In the American West, un encàrrec de l’Amon Carter Museum, del qual va sortir la sèrie que es presenta a la Rambla del Celler, Avedon at work. Aquest treball, que tindria una enorme influència en l’obra posterior de Wilson, combina imatges que va copsar durant les sessions fotogràfiques amb les entrades del seu dietari per mostrar els mètodes de treball d’Avedon, la seva tria dels personatges, el seu procés creatiu, i fins i tot els seus experiments i els seus errors.

Entre les propostes del Lumínic, també hi ha un lloc destacat per a Retratos ibéricos, de Bigas Luna (a l’escola de música Victòria dels Àngels), que plasma a través de la fotografia escenes que escapen del llenguatge cinematogràfic. Ell mateix ho va explicar: “Em vull apoderar de tot allò que estic veient. Són moments meravellosos, convulsions passionals. Més tard, el meu estudi s’omple d’aquelles fotos que no són res fins que les munto. És un altre moment màgic. Toco, enganxo, comparo, desenganxo, miro, canvio, jugo amb les deformacions que es produeixen entre foto i foto, i que moltes vegades provoco, i amb les diferències de llum, que m’interessen especialment pel seu paper de testimonis del temps transcorregut entre cada imatge.”

Hi ha, a més, una exposició col·lectiva d’artistes d’Argentina, comissariada per Daniela Palafundi (al Centre d’Art Maristany), que connecta el treball de 19 autores d’aquell país amb la contemporaneïtat. De José Luis Carrillo es podrà veure (a la Casa de Cultura de Sant Cugat) Los hijos del ciervo, un fotollibre editat per Lumínic que ens endinsa en la Vall de l’Alt Tajo, un dels territoris més despoblats d’Europa i dominat per la naturalesa salvatge, com ara els descendents de Cernunnos, el déu banyut, venerat pels celtes durant més de mil anys. Hereus d’una cosmogonia a punt d’extingir-se, són els últims celtibers de l’altiplà espanyol en aquesta seva vall sagrada.

Com a novetat, el festival ha obert una convocatòria per a nous autors i col·lectius que treballin amb la fotografia i les arts visuals. La proposta seleccionada ha estat Archaia, de Verónica Losantos (a l’Espai EMD Valldoreix), que investiga el vincle entre el fenomen de la desaparició i el trauma col·lectiu, a més del paper del mitjà fotogràfic com a prova històrica i el vincle entre la fotografia i l’arqueologia, entre la memòria i el procés fotogràfic.

Per la seva banda, Camila Oliveira, que actualment compleix el tercer grau penitenciari a Barcelona, presenta Brians. Dones invisibles (a la Biblioteca Gabriel Ferrater), una sèrie de retrats de dones que han patit la violència masclista i que la fotògrafa va conèixer durant la seva estada als centres penitenciaris de Brians i Wad-Ras. Oliveira va ser descoberta per la fotògrafa Marta Fàbregas mentre treballava en un dels seus projectes a la presó de Brians-1 i ha tutoritzat el seu treball. Al Museu del Monestir s’hi exposa Opal, de Ludwig Nikulski, un assaig fotogràfic en què l’autor reflexiona sobre la llunyania a través de les imatges i les reflexions que van inspirar-li el confinament a Islàndia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.