Llibres

Mirada mordaç

Andrea Genovart guanya la vuitena edició del premi Anagrama de novel·la en català amb l’obra de to satíric ‘Consum preferent’

“No és una obra autobiogràfica, però no deixa de ser-ho”, admet l’autora debutant

Els darrers anys s’està imposant una certa tendència, no generalitzada, de concedir premis a obres de debut. Per tant, tenim un nodrit grup d’autors vorejant la síndrome de la segona novel·la.

Les editores d’Anagrama, Isabel Obiols i Silvia Sesé, es mantenen fidels a la intenció de buscar i publicar autors que compleixin requisits com ara tenir un estil diferent, molta qualitat literària, personalitat... Veus fresques, perquè solen pertànyer a autors joves, lògicament.

Entre la selecció final dels 92 originals presentats aquest any al premi Anagrama de novel·la en català (una bona xifra, potser com a reacció al fet que l’última edició fos declarada deserta), el jurat format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Jordi Puntí, Isabel Obiols i Silvia Sesé va decidir atorgar el premi a l’obra Consum preferent, d’Andrea Genovart (Barcelona, 1993), llicenciada en teoria de la literatura i literatura comparada i amb un màster de gestió cultural que treballa en els departaments de premsa i de comunicació de diverses editorials.

L’obra, premiada de manera unànime i amb una dotació de 12.000 euros, serà publicada per Anagrama a finals de març o principis d’abril. En castellà, a la tardor.

“No és una obra autobiogràfica, però no deixa de ser-ho, perquè he volgut mostrar, amb un humor satíric que fuig de l’autocomplaença, l’entramat de discursos encreuats que podem trobar en el marc de la ciutat de Barcelona”, va declarar l’autora guardonada.

“El punt fort penso que és que no passi gran cosa, que no hi hagi un gran fet, perquè he volgut mostrar el dia a dia de la protagonista i els lectors joves es poden identificar amb aquesta dinàmica, més que en els fets concrets que li van passant.”

“La narradora fulmina allò que irrita el seu sentit comú amb un humor demolidor, un humor que aplica també amb lucidesa i encert a les seves pròpies derives”, va declarar Imma Monsó. “No maquilla els moments sòrdids o indignes, de fet i de pensament.”

Sergi Pàmies, que va voler evitar cap terme que pogués ser utilitzat com a etiqueta, va comentar “la satisfacció de trobar un nou narrador, que t’arrossega, encara que en alguns moments siguis contrari al que descriu”.

En aquesta recerca de registres hi ha transcripció de correus i WhastApp i molt de castellà i anglès, una opció discutible cada cop més habitual a les nostres lletres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]