Arts escèniques

FESTIVAL ÉS DANSA

L’Ésdansa se suma a la sostenibilitat

Roger Casalprim, president del Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, entitat que impulsa l’Ésdansa des de fa 41 anys a les Preses (Garrotxa), es marca un nou repte per al festival: la sostenibilitat. El festival que se salva de les restriccions de tallers i espectacles (que encara van patir l’any passat com a conseqüència de la covid) obre una nova etapa ambiciosa després d’haver assolit reptes anteriors com ara la participació (2007), la formació (2012) i la creació (2016). L’Ésdansa és un dels puntals de la xarxa de festivals d’arrel amb els quals miren de recuperar la tradició tant amb el treballs de ballarins professionals com de grups de dansa amateurs.

Del 21 al 27 d’agost es desenvolupa un ampli programa que inclou des de la formació (per a joves i adults, en grups separats) fins al descobriment de danses d’arreu del món. Enguany, les companyies convidades són Viorica, de Moldàvia; Minchanzama, del Perú; Crane, d’Uganda, i la Compañía de Tango Julio Sosa, de l’Uruguai. És viable plantejar el repte de la sostenibilitat amb la contractació de companyies vingudes en avió d’arreu del món? Casalprim engalta el repte aclarint que aquestes companyies fan una estada de tres mesos i que, per tant, aquesta petjada s’ha de redistribuir en cada iniciativa en què participen.

El gruix de la programació ve de companyies de casa que han rebut una empenta gràcies al pla d’impuls de la dansa d’arrel. Fins fa molt poc, només hi havia l’oportunitat del premi Delfí Colomé: Era de l’Esbart Rocasagna i Quim Bigas s’estrenen en l’Ésdansa. Ara també hi ha altres títols, com ara l’adaptació de L’hereu Riera, de Pere Seda; el Raepte, de l’Esbart Manresà (amb direcció dels Escarlata), i el Si em vagués, de Lali Mateu, Roger Cusidó i la MINIMíssima. El grup Marboleny Beta s’inspira en les ombres de la bruixeria per presentar Voluxa. L’obra està pensada per ser interpretada a l’aire lliure amb una de les propostes que també han anat creixent els últims anys.

L’Esbart Marboleny inclou 200 balladors que assagen tot l’any i impulsen el festival amb un equip de voluntaris, a l’agost. Per a Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, és un dels exemples de bones pràctiques. L’entitat garanteix continuïtat i una estructura que va millorant cada capítol, any a any. Des d’aquesta direcció general, s’està reforçant la via perquè augmentin els circuits de dansa d’arrel arreu del país durant tot l’any. El panorama està creixent gràcies a l’impuls dels nous creadors (en bona part, joves que han tret l’estigma de carrincló a la dansa i música tradicional). Per això, al costat de Fira Mediterrània i del Dansàneu, es va eixamplant la proposta d’arrel amb nous cartells com ara el Balla Vallès de Sentmenat. L’objectiu és que la dansa d’arrel acabi incorporant-se a les cartelleres dels teatres, amb normalitat.

En l’Ésdansa també hi ha lloc per a la difusió. Per exemple, es presentaran tres novetats editorials. Una d’aquestes serà una publicació sobre el centenari de l’Esbart de Rubí (un dels primers que va apuntar-se a la renovació de la dansa tradicional). També es presentarà el llibre que recull l’aventura del Cançoner (l’Esbart Ciutat Comtal i Arnau Obiols preparen una obra a partir de les expedicions del Cançoner Popular, que es desenvoluparà a Fira Mediterrània). I finalment es presentarà Jaume Arnella, artesà de cançons. Ferran Riera ha elaborat un llibre biogràfic a partir d’una llarga entrevista amb un dels impulsors del Grup de Folk, des dels anys seixanta. Ha creuat la seva veu amb l’hemeroteca i amb altres testimonis en una redacció lúdica de lectura amena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.