música
Grabu: “Faig una música que aquí és poc habitual”
El músic garrotxí Arnau Grabolosa, Grabu, té només 22 anys –farà els 23 a l’octubre– i ja té un currículum força impressionant. Entre altres coses, toca amb diverses formacions –ara mateix forma part de la banda de Guillem Gisbert, de Manel, com a teclista, baixista i corista–, organitza a Barcelona el festival solidari Mússol i també compon i grava la seva pròpia música: una proposta instrumental, que de vegades s’apropa al jazz i tot sovint evita les etiquetes, i és alhora electrònica i “molt orgànica”. Amb aquest concepte, Grabu ha publicat dos discos, Blast i el recent Time and again (Picap), amb sis temes i un interludi que sumen una mica més de 17 minuts de música. Amb títols en anglès com ara Fist day , The journey, Smile i Good things come to and end, els nous temes de Grabu reflecteixen, amb la seva vitalitat, el “bon moment vital” d’aquest jove creador. “A diferència del primer disc, que va estar marcat per algunes pèrdues, com ara la mort del meu avi i una ruptura, la composició i gravació d’aquest nou treball ha coincidit amb una època en què tot m’està anant força bé o, com a mínim, no he patit cap desgràcia. Està bé poder compondre també des de la felicitat, no només des de la ràbia i la tristesa, com ho havia fet sempre fins ara”, explica el músic de Santa Pau.
Connexions
Tot i així, Grabu destaca les moltes connexions que també hi ha entre els dos discos, que per començar s’han gestat amb la mateixa metodologia. Però no és només la manera en què han estat gravats: “En el primer disc se sentia la veu del meu avi a l’hospital, perquè volia recordar la seva veu per sempre més. Ho vaig fer quan em vaig adonar que el meu pare no recordava com sonava la veu del seu propi avi. I en aquest nou disc he recuperat una gravació de quan era petit en què la meva mare em diu que, si m’equivoco en alguna cosa, haig de girar el full i tornar-ho a provar. És el que sempre m’han inculcat a casa, que mai no t’has de rendir”, afirma.
Després d’haver estat nominat amb Blast al premi al Millor Disc Català de l’Any, organitzat per Ràdio 4, Grabu torna amb un treball coproduït entre ell i el músic minimalista Adrià Serarols, conegut pel seu projecte Bofirax. En directe, tot el que sona al disc es plasma amb una formació encara més reduïda que el trio amb què va presentar Blast. En els concerts d’aquesta gira formen un duet molt compacte amb la bateria Sara Oliver, que s’encarrega de tota la part rítmica, combinant la bateria electrònica i les programacions. “És una imatge força potent: dues persones que s’estan mirant tota l’estona, molt concentrades.”
Després d’haver actuat el 3 d’abril passat a l’Heliogàbal, Grabu tornarà a Barcelona el 7 de juny per participar en una entrevista-showcase a la llibreria Byron, coorganitzada amb el Milano Jazz Club. El 14 de juny actuarà a l’Estació Espai Jove de Girona, dins del cicle A Prop. Per a l’any vinent Grabu té previst fer incursions a Madrid –on actuarà el 14 de febrer al Círculo de Bellas Artes–, Londres i Xile.
Conscient que la seva proposta instrumental va contra corrent (“Faig una música que aquí a Catalunya és poc habitual”), Grabu mostra una gran maduresa personal i artística, també quan explica el títol del disc: “Es podria traduir com «temps i un altre cop» i fa referència al caràcter cíclic del temps i al fet que tot va tan ràpid que fins i tot algú tan jove com jo pot sentir ja nostàlgia del passat.”