Llibres

Cultura

Quedem al Drac?

La llibreria Drac d’Olot celebra el primer cinquantenari consolidada com a referent cultural d’Olot

Va ser un punt de trobada antifranquista, cultural i literari

El Drac des del primer moment va aglutinar persones del sector ‘progre’

Tothom a Olot, si vol concertar una trobada al centre de la ciutat, coincideix a pronunciar la frase màgica: “Quedem al Drac?” Els olotins de moltes generacions, doncs, queden a fora de la llibreria Drac, que està ubicada estratègicament al punt més cèntric de la ciutat, als baixos de la casa modernista Gaietà Vila, entre el Firal i Sant Esteve. El Drac, però, no és popular només com a punt de trobada.

Es tracta d’una llibreria que Josep Maria Bonet, mort el 2003, i Miquel Aulina van obrir fa justament 50 anys, al local on fins aquell moment hi havia el popular cafè Novedades, propietat de la família del segon. La filla del primer, Irene Bonet, explica que es van tirar a la piscina perquè van deixar les respectives feines, que no els acabaven de satisfer, i es van embrancar en la incertesa de si funcionaria o no una llibreria a Olot, una ciutat relativament petita en aquells moments.

I va funcionar; i tant que va funcionar. Van obrir portes dos anys abans de la mort del dictador Franco i, des del primer moment, van aglutinar el segment de persones del sector progre, és a dir, el del catalanisme i els antifranquistes que reclamaven les llibertats perdudes durant la dictadura. Va ser una de les poques llibreries del país, per exemple, on es venien els llibres d’Edicions Catalanes de París, la plataforma editorial ideada per Josep Benet a mitjan anys seixanta per publicar a l’estranger llibres que la censura hauria prohibit a l’Estat espanyol, sobre llengua, cultura i política catalanes. Aquests llibres es van poder distribuir gràcies al fet que un grup d’olotins els transportaven amb motxilles des de Prats de Molló fins a Olot i, després i camuflats en saques de la filatura Sacrest Villegas, arribaven a Barcelona, des d’on L’Arc de Berà les distribuïa a les llibreries que els venien clandestinament. El Drac, doncs, va ser un oasi de llibertat i, en certa manera, va continuar l’essència del Novedades, és a dir, de punt de trobada, dels sectors més progressistes de la societat olotina.

El Drac va ser punt de trobada quasi setmanal de les persones més properes al socialisme, amb Ernest Lluc, tot un referent del PSC assassinat per ETA l’any 2000, com a client habitual i com a protagonista d’aquestes trobades. Per la seva cèntrica ubicació, ha estat des de sempre punt de trobada de persones del món de la cultura. De fet, el pare d’Irene Bonet i Miquel Aulina eren persones molt actives en el teixit cultural i polític de la ciutat, entre altres coses havien estat en el consell de redacció de la revista L’Olot Misión, que posteriorment es va convertir en L’Olotí i eren homes amb unes rellevants inquietuds culturals, que van saber convertir la llibreria en un centre d’intercanvi cultural i literari. “Era un lloc que aplegava gent. Eren cèlebres els acudits que explicava en Mia, el meu pare. Era un espai d’agitació social”, remarca Bonet.

Quan va acabar els estudis universitaris, Irene Bonet va decidir entrar en el negoci de la llibreria i va evitar així lque desaparegués, ja que en Miquel es jubilava. Bonet explica que, més que un negoci, la llibreria és un estil de vida amb molta feina rere el taulell i fins i tot a casa. Ella i el seu company, Toni Plasencia, tenen clar que les llibreries de paper –també tenen servei digital– tenen futur. El secret, com fins ara, millorar dia a dia el servei al client.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia