Cinema

necrològiques

Mor l’actor Juli Mira

L’actor alacantí ha mort aquesta matinada als 75 anys d’edat

Era conegut per la seva participació en sèries de televisió de Canal9 i TV3, amb una llarga trajectòria interpretativa en cinema, teatre i doblatge

L’actor alacantí Juli Mira s’ha mort aquesta matinada a setanta-cinc anys, segons ha informat l’Ajuntament d’Alcoi, d’on era nascut. “Ha estat un dels actors més sòlids del panorama interpretatiu valencià. Al llarg d’una intensa i dilatada trajectòria, ha alternat el doblatge, el cinema, el teatre i la televisió”, destaca el comunicat del consistori.

Treballador de banca a Alcoi (l’Alcoià) durant molts anys abans de dedicar-se professionalment al teatre, va va debutar amb La Cazuela (grup d’actors alcoians aficionats al teatre) el 1972 amb El retaule del flautista que havia tingut èxit en teatres de Barcelona, Palma i Madrid. Va treballar molt en el sector del doblatge i sis anys després va fer la primera incursió en el cinema, amb La portentosa vida del pare Vicent. I, des d’aleshores, ha tingut una presència constant en pel·lícules i sèries de televisió.

Precisament, la seva participació a la televisió el va convertir en un rostre popular. Se li recorden els seus personatges principals a Herència de sang (1995-1996) i A flor de pell (1996-1997) per a Canal 9, Crims (1999-2000) per a TV3, Hospital Central (2001-2002) per a Telecinco, Arroz y tartana (2003) per a TVE, Las cerezas del cementerio (2004) per a TVE, i Les Moreres (2007) i Unió Musical Da Capo (2009), també per a Canal 9. També ha participat com a actor secundari en més produccions, com ara Ventdelplà, per a TV3, Cuéntame como pasó, per a TVE, Porca misèria, per a TV3, Negocis de família, per a C-9 i La riera, també de TV3. A À Punt, ha aparegut en les sèries Desenterrats i La Fossa.

en l’àmbit cinematogràfic, Mira va destacar en papers com el de Blasco Ibáñez al telefilm Cartas de Sorolla, per a la Televisió Valenciana. També va participar en films com ara Gràcies per la propina (1996), de Francesc Bellmunt, El mar (1999), d’Agustí Villaronga, L’illa de l’holandés (2000), de Sigfrid Monleón, Las voces de la noche (2002), de Salvador García, i Ens veiem demà, de Xavier Berraondo.

El 2010 rep el Premi honorífic a la seva trajectòria en el Festival Inquiet de Cinema en Valencià.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia