Música

Clara Gispert, canvi i plenitud

La cantant barcelonina sorprèn amb un disc molt diferent del seu debut i fruit d’una profunda crisi personal convertida en art

‘La petita mort’ és un disc conceptual que va “de la foscor a la transformació i la llum”, i s’ha plasmat en un llibre d’acurada edició

“Per cantar des de les entranyes, havia de fer-ho amb les meves dues llengües”

“I t’estimo tant que no ho sé dir / I acaricio la vida amb els meus dits / I podria morir-me aquí /

Jo sabria morir-me aquí / I per què no pot ser així… / El meu final feliç.” Aquest és un fragment de La petita mort, la cançó que dona títol al seu segon àlbum, un disc tan diferent, en molts sentits, del del seu gran debut, On and On (U98, 2021). Aquell era un treball de sonoritat jazzística, amb l’anglès com a llengua predominant. Aquest, cantat en català i castellà, és... una altra cosa, ben diferent. Tan diferent que el canvi pot arribar a sorprendre la seva pròpia autora: “Jo flipo, perquè escolto On and On i la que canta aquelles cançons no em sembla la mateixa persona que soc ara.” En els gairebé tres anys que han transcorregut des de la publicació del seu debut, han passat unes quantes coses al món i a la vida de Clara Gispert: “Vaig passar un moment molt convuls en què no em reconeixia. No estava a gust: si gratava una mica a dins meu, estava incòmoda. De sobte t’adones que hi ha molts patrons que repeteixes i que no funcionen, i que tampoc no funciona la manera que tens de relacionar-te amb els altres i amb tu mateixa.” Gravar La petita mort, “un disc conceptual que va de la foscor a la transformació i la llum”, la va ajudar a superar aquell moment, fins a arribar a “una sensació generalitzada d’alliberament i canvi”.

Des de les entranyes

Fins ara havia cantat sobretot en anglès perquè aquest és l’idioma de bona part dels seus referents musicals, però per compondre i cantar les cançons de La petita mort no li servia una llengua prestada. “Per cantar des de les entranyes, havia de fer-ho amb les meves dues llengües, el català i el castellà”, explica aquesta cantant i compositora “crescuda a Esplugues de Llobregat però viscuda a Barcelona”.

En tot cas, el canvi entre els dos discos no ha estat només lingüístic, sinó també formal: “Estilísticament hi ha hagut un canvi brutal: en el primer disc tot era orgànic, i en aquest tot és pop electrònic que hem elaborat completament a l’estudi.” Clara Gispert deixa anar sovint la primera persona del plural, per referir-se a la seva feina conjunta amb el productor Manuel Dabove, que “forma part del projecte” ja des dels seus orígens. El nou so serà el definitiu? “Serà una base sobre la qual continuarem construint, però no un estil inamovible. M’agrada experimentar coses diferents.”

Les deu cançons del disc formen “un cercle imperfecte, amb moltes arestes, que acaba on comença i comença on acaba”. El disc s’obre amb Como un grito hacia dentro i es tanca menys de mitja hora després amb Todo empieza aquí, “un recull de la resta de cançons, amb una lletra formada per trossos adaptats de totes les altres lletres, que dona sentit a tot”.

En realitat, la cançó que li dona títol, La petita mort, no descriu cap tragèdia, “el moment precís després d’un orgasme, quan et preguntes per què no podria morir-me aquí i tenir el meu final feliç”. Però no tot és sexe: “En un procés de canvi, com el que jo he viscut, alguna cosa ha de morir per permetre la transformació.” En canvi, una cançó amb un títol aparentment tan explícit com L.A.M.E.R.T.E. “no parla d’erotisme”. “M’agraden molt les metàfores, però de vegades també m’agrada ser molt directa. I Manuel també té un univers molt ric que aporta a algunes cançons.”

Clara Gispert ha optat en aquesta ocasió per l’autoedició i, a més de difondre el disc a les plataformes, també n’ha fet una acurada edició gens convencional –“El CD em provoca urticària”– en forma de llibre per “donar-li valor a cadascuna de les lletres, que en definitiva són poemes”. Dissenyat per ella mateixa i Jana Borja, el llibre inclou les lletres de les cançons, però plasmades d’una manera molt lliure i artística, gairebé com si fossin poemes visuals. De fet, el cercle imperfecte que, com hem dit abans, formen les cançons es plasma en un dels grafismes que il·lustren el llibre, juntament amb fotografies realitzades per Víctor Nuns. A més, el llibre inclou un codi QR que permet descarregar-se les cançons i tenir accés a la informació de l’artista a internet . “El llibre, que ha quedat molt bonic, és una manera de fer justícia a tot aquest procés creatiu, perquè han estat dos anys de feina molt intensa. Quan els tens a les mans, li donen valor i sentit a tot. Ara vull disfrutar de La petita mort i pair-la una mica. Necessito pair les coses.”

Però pair no vol dir descansar. “Una de les coses que més m’agraden és ser dalt de l’escenari”, reconeix Gispert, que ja ha fet un parell de concerts de presentació del disc, el 20 de gener a El Torín d’Olot i el 2 de març al Femac de Canovelles. Si el primer disc el va presentar en duet o trio, per a la gira de La petita mort ha preparat un quartet amb bases electròniques i polifonia vocal, que completen Daniel Martí (bateria i Octapad), Eva Verde (segones veus, Octapad i percussió menor) i Manuel Dabove (piano, programacions i veus). “A les xarxes no és que hi estigui com peix a l’aigua. En directe guanyem molt, s’activa el bocaorella i acabem de donar sentit a tota la feinada.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.