cultura

35 anys de professió

Tortell Poltrona presenta ‘Els meus racons de la memòria', una antologia dels seus millors números

“Els esquetxos dels pallassos són poemes visuals que es fan amb mixtió amb el públic”

“Quan un fill t'explica coses, te l'has d'escoltar i fer-li cas”, deia ahir l'entranyable pallasso Tortell Poltrona (Jaume Mateu), fundador del Circ Cric, acompanyat de la Senyoreta Titat (Montserrat Trias), la seva dona. Tortell es referia al seu fill Blai (Baro d'Evel Cirk Cie.), responsable de meravelles com Ï o Le sort du dedans, que ha assumit la direcció escènica d'Els meus racons de la memòria, el nou espectacle de Tortell Poltrona i la seva banda, que es podrà veure al festival Temporada Alta des d'avui fins diumenge, sempre a les sis de la tarda, a la vela instal·lada al passeig de la Copa i a la salut de la qual van brindar ahir els membres de la companyia, el director del festival i els periodistes. Vam brindar amb xampany i bordeus, els dos colors que té la vela, més petita que la que traginava en l'anterior espectacle itinerant el Circ Cric. Tot i això, la vela té capacitat per a gairebé 600 persones. Tornant a Blai Mateu, Tortell explica que un dels culpables que hagin evolucionat cap a un circ “més de creació que de varietats” és precisament el treball del fill. “La recerca en el camp de la tècnica provoca que, de vegades, t'oblidis de treballar les emocions, les zones sensibles i properes al públic, i arran de l'aportació d'en Blai hi hem tornat”, va explicar.

El Circ Cric estrena vela a Catalunya, i ho fa amb un espectacle en què hi haurà Tortell Poltrona “a dojo”, tal com deien ahir els dos artistes: “En espectacles anteriors ens deien que en Tortell sortia molt poc. En aquest, es faran un fart de veure'l”, perquè l'espectacle, que dura dues hores, consisteix en una antologia dels millors números del pallasso, acompanyat de la seva banda formada per excel·lents músics (Víctor Ammann, Pep Torres, Ignasi Pujol, Pere Gómez i Pau Sarraute), perquè en aquest espectacle la música és vital. “Jo ho tornaré a provar –escriu Tortell en la presentació de l'espectacle–, els esquetxos dels pallassos són poemes visuals que es fan amb mixtió amb el públic, mai estan acabats, però cada espectacle dóna a la rosca una nova giragonsa i, a poc a poc, amb el temps, el cargol és més saborós”. L'espectacle està compost de “números que ja no feia, alguns que sempre faig i coses que encara no he fet i vull fer. Fa 35 anys que ho intento cada dia, ho tornaré a provar, ser un pallasso”, rebla. A escena, Tortell està acompanyat de la Senyoreta Titat i de Luara Mateu, la filla d'ambdós, “que sembla que té la intenció de continuar molestant tothom amb això del circ”, diu son pare.

L'actualitat del circ

Mateu i Trias també van fer una repassada de l'actualitat del món del circ, pel que fa a l'aspecte institucional: “He decidit sortir de gira per veure si el conseller Tresserras ha fet una bona feina, us ho diré quan acabi, i per fer una llista de ciutats enemigues del circ, ja que la de les ciutats amigues del circ –Girona hi està inclosa– ja existeix”. Tortell, que començarà després de Nadal a preparar el seu nou espectacle, Girimègies, dirigit per Mario Gas, va explicar que dins la conselleria de Cultura el pressupost dedicat al circ és del 0,7% –“us sona la xifra?”, etziba, juganer–, i d'aquesta quantitat, el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), que va fundar el 1995, rep poc més del 2%, de manera que va voler desmentir maledicències que assenyalen que va “subvencionat” pel món. Trias i Mateu van remarcar ahir que en aquest àmbit del circ encara queden moltes coses a fer, i que la situació que va forçar el Circ Cric a fer una aturada temporal encara continua sent la mateixa. Una de les coses que cal fer és aconseguir que els interlocutors dels circs siguin les àrees de cultura, i no d'interior o via pública dels ajuntaments, per reduir la burocràcia, o també que els consistoris tinguin en compte les peculiaritats del circ, la temporalitat, reduïda, de les estades que fan a cada ciutat, de manera que necessiten espais adequats per fer publicitat i promoció de l'espectacle “sense enganxar cartells –intervé Tortell–; som antienganxadors, nosaltres”.

L'acte, que havia començat amb un acudit, va acabar amb un número en què el pallasso va lligar a una cadira, amb cinta adhesiva, el director del festival, un enriolat Salvador Sunyer, el va abillar amb un barret de copa i, amb un ganivet elèctric, li va aixecar la tapa del barret, li va remenar les “vísceres” i en va treure primer plàstics grocs, després vermells i després liles, que va llançar contra un mural adhesiu i va acabar formant una bandera republicana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.