Economia

Reversibles per exportar energia a la UE

El potencial de les centrals hidroelèctriques reversibles és inqüestionable per la seva gran capacitat d’emmagatzematge de l’energia

El nostre potencial en bombeig és superior al d’altres països
antoni tahull
col·legi d’enginyers
És necessari fer una reserva estratègica d’aigües per al bombeig

Immersos en plena transició ecològica, cal aprofundir en totes les solucions renovables, com ara la de les centrals hidroelèctriques reversibles, on s’aprofita l’energia generada per la presa durant la nit per bombejar aigua amunt que l’endemà pot produir més electricitat, i així concentrar la producció justament durant les hores en què es registra més demanda.

Una solució d’emmagatzematge que pot tenir un rol crucial, en la mesura que l’estratègia ecològica, per la qual Catalunya ha de disposar el 2030 un mínim del 30% de producció elèctrica procedent del recurs renovable, dona més pes a la cistella energètica en la producció de renovables, en detriment dels cicles combinats, de carbó i de les centrals nuclears, que s’haurien d’anar clausurant d’aquí al 2035.

Com diu Antoni Tahull, president de la comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials, i que va participar en la redacció del Pla Hidrològic de l’Ebre, “aquí tenim un gran potencial en hidroelèctriques reversibles, superior al d’altres països, cosa que permetria jugar un paper a Europa”. Certament, els que es dediquen a la prospectiva observen que a França, on ja s’ha decidit que les renovables vagin substituint de mica en mica les centrals nuclears, els grups d’inversió es comencen a plantejar invertir en centrals de bombeig a Catalunya i Espanya, no tant esperant rendibilitats immediates, sinó com a peces integrades en la xarxa elèctrica francesa, en el context d’una Europa interconnectada. Talment com Noruega ha esdevingut bateria de Dinamarca, dins d’aquesta visió, Catalunya i Espanya ho podrien ser de França.

Com remarca Tahull, les centrals de bombeig, amb un rendiment del 72%, estan per sobre d’altres renovables, com l’eòlica (40-60%) i la fotovoltaica (21%), i de tecnologies convencionals com cogeneració (60-70%), cicles combinats (56%), carbó (36%) o nuclear (30%).

En el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima (PNIEC), veritable pedra de toc de com ha d’evolucionar el sistema energètic a partir del fet renovable, hi ha prou confiança dipositada en el bombeig, fins al punt que s’hi preveu un creixement d’aquí al 2030 del 58%, molt més que l’energia eòlica (30%) o fotovoltaica (22%).

Sens dubte, en aquestes expectatives hi ha l’important emmagatzematge del bombeig, que l’erigeixen en la perfecta cobertura per al sistema. Com diu Tahull: “Sí, l’energia termosolar pot ser important com a back up, ja que ofereix cobertures de fins a quatre hores, però és que el bombeig arriba a les nou hores, amb una disponibilitat de resposta molt alta, del 90%.” A més, estem parlant d’una tecnologia que pot garantir fins a seixanta anys de vida.

En la planificació actual de la UE, el Green Deal que no només ha de menar els socis comunitaris per la sostenibilitat energètica, sinó també a superar l’ensulsiada econòmica generada per la covid-19, el bombeig té un paper estratègic important a l’Estat espanyol, amb una dotzena de projectes detallats, una potència possible de 13,85 GW.

Buscar projectes.

Darrerament, el Col·legi d’Enginyers de Catalunya s’ha dedicat a cercar, talment com si fossin filons d’or, emplaçaments a la conca de l’Ebre per construir-hi centrals hidroelèctriques reversibles, i han estimat que s’hi podria allotjar una potència de fins a 20 GW. De fet, a les contrades pirinenques de Catalunya, que compta amb l’exemple de les centrals reversibles de Cabdella - Estany Gento, al Pallars, i Llauset - Baserca - Moralets, a les Ribagorça catalana i aragonesa, des de fa dècades els tècnics hi han trobat grans possibilitats, però “qui gosa tocar un riu com la Noguera Pallaresa, tenint en compte que els rius ara només es poden tocar per assegurar el regadiu”. Segons afirma, l’afectació ambiental de les obres d’una central reversible és mínima “si es fa una restauració del paisatge, com s’ha fet amb les autopistes. És menor fins i tot que la d’una central fotovoltaica, que ocupa moltes hectàrees de terreny.”

Tot i que els tècnics del Ministeri d’Energia han fet alguns estudis per oferir indicacions de com cal enfocar l’emmagatzematge d’energia en el futur per garantir l’estabilitat del sistema, no hi ha una estratègia clarament definida, atès que encara no s’ha fet ni un esbós de com hauria de ser el marc regulador. Sí que en determinats documents prospectius del ministeri s’ha donat a entendre que es prioritzaran els projectes de centrals reversibles que estiguin en condicions de complir amb els cabals ecològics.

A parer del Col·legi d’Enginyers, com expressa Tahull, “per tirar endavant els projectes de bombeig en el futur immediat, és imprescindible modificar la llei d’aigües, per establir una reserva estratègica d’aigües per al bombeig, de més de 100 hm³, perquè no sigui irrellevant, sense que estigui sotmès a altres usos, com el regadiu o el consum humà.” Si no és així, diu, “es cauria en una clara contradicció”. Així mateix, perquè el bombeig pugui progressar en el sistema elèctric del futur, “caldrà construir noves instal·lacions per evacuar energia”, ja que: “No podem estar pendents de les revisions de la xarxa de transport que es fan cada cinc anys.” Finalment, per tal de garantir que la inversió es recuperarà, s’haurien de fixar concessions de cinquanta o seixanta anys.

I qui s’ha de fer càrrec de la gestió d’aquestes infraestructures? Atès el fet que les grans elèctriques ja hi veuen un negoci suculent, Xavier Sabaté, president de Green New Deal BCL, associació dels centres logístics, creu que “no es poden deixar a la iniciativa privada, que pot imposar condicions draconianes”: “Cal que l’Estat tingui una participació significativa, també per raons de seguretat.” En aquest sentit, hom considera que cal deixar ben clares les condicions de retribució per tal que no hi hagi abusos.

De fet, com assenyala Montse Mata, d’Emelcat, enginyeria especialitzada en emmagatzematge elèctric, “les directives europees recomanen que les centrals reversibles no depenguin ni de distribuïdors ni de transportistes, volen que siguin entitats independents les que gestionin això i que els estats es preocupin que sigui així”.

De moment, tot i que el Ministeri d’Energia no ha donat pistes de com ha de ser un model de retribució equitatiu, les grans elèctriques com Endesa, Naturgy i Iberdrola tiren endavant diversos projectes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia