Economia

Marejats amb la sardina

La flota d’encerclament frena l’ordre de l’Estat de no pescar aquesta espècie quatre mesos i a canvi amarrarien al novembre

Les confraries reclamen negociar l’aturada durant l’hivern per no deixar desproveït el mercat

La sardina augmenta de talla i s’haurà d’agafar de 12 centímetres

Les barques que surten a pescar la sardina i el seitó, la flota d’encerclament, estan en el punt de mira. Els armadors i pescadors estan en espera perquè, si res no canvia, s’hauran de quedar a port tot el mes de novembre. Es tracta d’una veda extraordinària imposada per l’Estat, dins el pla de gestió de la sardina, que finalment ampliarà les aturades biològiques que des de fa anys porten a terme per iniciativa pròpia els pescadors i que es fan els mesos d’hivern, per afavorir la reproducció d’aquestes dues espècies.

L’alerta en el sector pesquer va saltar aquest estiu arran de l’ordre ministerial, publicada l’endemà de les eleccions estatals, que prohibia la pesca de sardina durant quatre mesos a la zona del Mediterrani, des de Múrcia, el País Valencià i per tot el litoral català.

El patró major d’Arenys i president de la Federació de Confraries de Barcelona, Toni Marzoa, assegura que “sense escoltar” les propostes del sector i “sense cap tipus de compensació” s’imposaven quatre mesos de veda per no sortir a la sardina, cosa que “ofegava” encara més els pescadors. “Són reconversions encobertes”, denuncia el patró arenyenc, que entén que s’està “disparant de ple” contra les dues activitats més importants de la pesca costanera, l’arrossegament i l’encerclament.

Per Marzoa, la regulació de la pesca de la sardina presenta “caramels enverinats” com ara l’ampliació dels arts de pesca, uns vint metres. Una mesura que ha sorprès els pescadors, que amb més llargada poden capturar més peix. L’espècie, en canvi, augmenta la talla i s’haurà d’agafar amb un centímetre més, 12 en total, per deixar que el peix més petit es quedi al mar. Els pescadors troben “incoherent” que es recuperi la doble descàrrega a port, que s’havia deixat de fer a Catalunya i que creuen que s’incorpora a la normativa a petició de la flota andalusa.

Les confraries estan satisfetes que s’hagi frenat l’ordre, modificant l’esborrany del pla de gestió, però estan preocupades per com s’acabarà materialitzant l’aturada al novembre. Les restriccions a la flota s’amplien també al març, quan es retallarà un 20% l’activitat i les barques només podran sortir a pescar quatre dies per setmana.

El sector acorda els plans de cogestió amb el suport de la Generalitat i els científics de l’Institut Català de la Recerca per la Governança del Mar (Icatmar). El president de la confraria de l’Ametlla de Mar, Miquel Brull, reconeix que el primer interessat que el recurs es recuperi és el pescador, en un sector molt “conscienciat per salvar les pesqueres”. Amb el nou pla de gestió augmenten les talles de les captures d’anxova i sardina i els límits setmanals de quilos que extreuen les barques es redueixen.

“Ens culpen de la sobrepesca i això és el més fàcil, però no és cert”, diu Brull, que veu com les poques barques d’encerclament que queden, com la seva, han de pujar fins a Tarragona, perquè la zona de davant del delta de l’Ebre, que era tan rica per a la sardina, ara continua sent un desert. “Fa quinze anys que no pesquem davant del Delta i no s’ha recuperat, però no se n’explica el perquè”, lamenta Brull, que qüestiona els “interessos” que hi ha al darrere per no aprofundir en segons quins estudis. El més fàcil, diu, és “culpar” els pescadors de la sobrepesca i parlar “del canvi climàtic, que va molt bé als polítics perquè al cap i a la fi no és a les seves mans i ningú ho pot dominar”, conclou.

Explotar el seitó

Els científics de l’Icatmar alertaven que prohibir la captura de la sardina podria perjudicar els estocs del seitó, que des del 2019 viu una davallada de captures, mentre que la sardina es manté molt més estable. “Si tots anessin al seitó, també ens n’hauria enfonsat el preu i no hauria estat rendible”, hi afegeix Brull, que considera que l’administració abans hauria d’“escoltar” i no “fer política des dels despatxos i estudis a dalt de velers que no aporten res”.

Les confraries reclamen que la veda extraordinària que s’ha fixat al novembre es pugui gestionar segons convingui a cada confraria per enllaçar amb les vedes biològiques que fan de manera esglaonada des de l’octubre. “És un error aturar-nos tots alhora”, assenyala Brull, que veu que hi ha marge fins a l’abril, quan l’aigua és més freda, per anar amarrant tota la flota. Del mateix parer és el patró major de Cambrils, Siscu Gil, que confia que podran aturar-se a l’abril a la zona de Tarragona, que l’any passat va fer dos mesos i mig d’aturada biològica. “Tenint en compte l’any dolent que hem tingut aquí baix, aturar-nos quatre mesos hauria estat la ruïna”, diu Gil, que insisteix que la “persecució” i la “sobrepoblació” de les tonyines són un problema del qual l’administració “no vol sentir a parlar”. Assegura que, si la flota para de cop, el mercat se’n ressentirà i “no convé que s’ompli amb el peix de fora”.

Reduir l’activitat

El patró major d’Arenys destaca l’esforç que s’està fent en l’arrossegament, amb un pla de pesca que afecta Itàlia, França i l’Estat espanyol, on cada any es redueix el percentatge de dies per sortir. “Des del 2020 i fins al 2025, l’activitat productiva disminuirà fins a un 40%”, alerta Marzoa, que ho considera un “disbarat”, perquè hi ha barques que han de mantenir l’activitat i obtenir un retorn feinejant 90 dies dels 260 dies feiners que els marca el conveni. Marzoa denuncia que pateixen les polítiques que Europa aplica, dissenyades per a l’Atlàntic i que “no funcionen per a la resta”.

LA FRASE

Disparen de ple contra les dues activitats més importants de la pesca costanera
Toni Marzoa
president de la federació de confraries de barcelona

LES FRASES

Disparen de ple contra les dues activitats més importants de la pesca costanera
Toni Marzoa
patró major del port d’arenys
Fa quinze anys que no pesquem davant del Delta i no s’ha recuperat, però no se n’explica el perquè
Miquel Brull
president confraria de l’ametlla
Tenint en compte l’any dolent que hem tingut per aquí baix, parar quatre mesos hauria estat la ruïna
Siscu Gil
Patró major de cambrils

Sardines més petites i perseguides per la tonyina

Estudis com els de l’organització científica estatal francesa Ifremer evidencien que l’activitat pesquera no és la causant de la reducció de la captura de la sardina i el seitó. L’impacte climàtic també hi té a veure i l’escalfament de l’aigua empobreix la biomassa del Mediterrani. Així, s’està veient des de fa anys que hi troben menys nutrients i això afecta la mida del peix, que necessita més energia per alimentar-se. Des de fa anys, el sector pacta les vedes per al seitó i la sardina amb els equips científics per respectar l’època de l’any en què es reprodueix l’espècie.

El president de la confraria de l’Ametlla porta els científics a mar obert tres o quatre cops l’any. L’encerclament és un art molt selectiu, explica, i creu que els estudis s’haurien de fer de manera plurianual, per fer un seguiment en diferents èpoques de l’any del peix abans de treure conclusions sobre quin és l’estat del recurs. “A la mar tenim massa tonyina i el peix està molt perseguit tot l’any”, diu Brull, convençut com molts que estan revolucionant la mar i que aquest és un tema tabú que els perjudica, però que no interessa estudiar ni afrontar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia