Opinió

LA CRÒNICA

L’areny de Girona

Tot el marge dret de l’Onyar era una franja plana de terra, amb un cobriment argilós. El riu s’hi movia amb comoditat. A una banda i l’altra ja s’hi celebraven mercats i fires, com assenyala el topònim Mercadal, documentat des de l’any 1007. L’any 1160 Ramon Berenguer IV ordenà el mercat, i al llarg de dos segles, entre el XII i el XIV, Girona edificà i després consolidà un nou barri que esdevindrà el nucli econòmicament i socialment més important de la ciutat, mentre que la Força Vella quedava en mans del bisbe, canonges i clergues a l’entorn de la Catedral i la comunitat jueva, a l’àrea emmurallada a un costat i altre del carrer Major del Call, avui carrer de la Força. Ben aviat aquest eixample urbà fou un espai privilegiat per a l’establiment de cases senyorials de famílies benestants que eixien de les muralles per instal·lar-se al pla. Així s’estengué progressivament en àrees poc apropiades fins a la part baixa de Sant Feliu i Sant Pere, amb l’aiguabarreig de l’imprevisible riu Galligants, ocupades per l’expansió demogràfica de la ciutat, però castigades per més d’un centenar d’inundacions, algunes de molt tràgiques.

Els historiadors Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera ens posen a les mans el volum dotzè de la formació històrica de Girona, ara amb l’enunciat L’Areny: segles XI-XV. Es tracta –com els anteriors– d’un estudi molt documentat, amb multitud de referències, cites bibliogràfiques i amb els dibuixos preciosistes de Jordi Sagrera que plasmen l’evolució d’aquesta àrea des que era poc més que un llit de riu fins a la consolidació d’un barri edificat a les dues bandes, on es trobaria la plaça de les Cols, amb la peixateria, la carnisseria i el mercat. Tot amb l’estudi minuciós d’escriptures públiques i altres documents de l’època. Hom queda impressionat per l’intens treball de recerca que suposa cada volum, amb referències concretes gairebé de cada casa i de cada espai, i amanit per la traça del dibuixant que ens permet fer-nos idea cabal del que s’hi escriu.

Les autoritats ben aviat escollirien aquesta nova ocupació urbana per instal·lar el seu poder: la cúria i altres dependències del poder reial, al segle XV la Casa de la Ciutat –actual Ajuntament– a la plaça de les Albergínies, avui plaça del Vi. Des dels seus inicis, documentats des de l’any 992, ha estat sempre el nucli principal de la ciutat, però també el que ha sofert les pitjors embranzides dels aiguats, les pestes i les guerres.

El llibre ens retorna a l’edat medieval de la ciutat, la seva vida, la seva gent, la formació de carrers i places que avui transitem distretament, i ens ajuda a conèixer amb més detall aquest cor íntim de la nostra vella ciutat. És un privilegi que quedarà per a la història!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.