L’especulació urbanística no fa vacances. La destrucció del patrimoni, tampoc. La desaparició de la Casa Jover, darrer vestigi de palauet de la plaça Adrià, a Sarrià, per fer-hi pisos de luxe ha passat gairebé desapercebuda en els mitjans de comunicació. No pas per als veïns, que s’havien mobilitzat per aturar-ne l’enderroc. Aquest agost s’ha perpetrat. No s’ha comès cap il·legalitat: el centenari edifici (exacte, perquè és de 1920) no estava protegit en el catàleg. Catàleg que, una vegada més, demostra ser un instrument massa rígid que desatén visions més obertes i interconnectades del que és patrimoni, que fonamentalment hauria de ser allò que volem i necessitem conservar perquè les ciutats no perdin la seva ànima.