Opinió

De set en set

Aferrar-se a les coses

Abans teníem coses, ara ens hem de conformar amb productes. No són pas el mateix. Si et mouen una cosa de lloc, ho notes de seguida, deixa el senyal d’una absència, una marca de temps com la dels quadres retirats de la paret o la llepada de les tires adhesives dels àlbums antics d’on s’ha extraviat alguna foto. En canvi, un producte és un objecte volàtil, destinat a ser substituït tard o d’hora, i les empremtes que deixa solen tenir més a veure amb la brutícia que amb l’enyorança o el remordiment. Podem canviar de cafetera, excepte que sigui el vell tupí de barretina de l’àvia, però no substituirem pas la butaca on el pare s’asseia cada vespre a mirar les notícies sense un sentiment de culpa i gairebé de traïció. Les coses ens vinculen sempre a algun afecte que el fabricant no preveia, a diferència dels productes, que aspiren a complaure’t amb idees preconcebudes sobre la utilitat, la bellesa o el confort. Byung-Chul Han arriba a dir que els béns de consum “són indiscrets, intrusius i xafarders”, i que només les coses, certes coses, procuren silenci, respecte i estabilitat. Durant molt de temps, vaig tenir assegut en un prestatge un arlequí de porcellana que va perdre la mà en una caiguda fortuïta mentre treia la pols; el vaig conservar amb aquell bocí amputat a la falda, com un exvot, perquè sense ell l’habitació sencera perdia escalfor, com si es buidés. Vaig canviar els prestatges, fins i tot de pis, però el ninot i la seva mà esquerdada van venir amb mi. Potser és que som també una mica supersticiosos i projectem en les coses la lleialtat que devem als altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.