Opinió

Missatges

La tecnologia ens ha facilitat la tasca diària d’una manera enorme

Passen pocs minuts de les set del matí. Encara dorms plàcidament. Sents que un missatge entra al mòbil que per precaució, salut i higiene mental deixes al menjador. Mig obres l’ull en sentir el so inconfusible d’un missatge arribant al terminal. No mous ni una parpella. Però el cervell es dispara. I si són els pares que els ha passat alguna cosa. Ho descartes pràcticament d’immediat, perquè si fos així no haurien triat la subtilesa d’enviar un correu de WhatsApp i haurien trucat directament. El pensament, però, que els pugui haver passat alguna cosa ja et desvetlla. Uns minuts després optes sense més solució per llevar-te i inspeccionar el telèfon. Com era predictible, es tracta d’algú que a aquella hora, ja sigui perquè és autònom o perquè teletreballa, ja t’està enviant informacions, dubtes o peticions per feina. La tecnologia ens ha facilitat la tasca diària d’una manera enorme.

Recordo quan, al tombant de segle, els mòbils encara eren escassos, i trobar un alcalde o un regidor suposava trucar al telèfon fix i indefectiblement acabar fent trucades a partir de les set de la tarda per trobar la persona que cercaves per fer-ne una notícia. Això és part de la nostàlgia i del passat d’un periodisme més macarrònic i ancestral, que obligava a destinar més esforços a connectar amb qui busquessis.

Ara, però, la tecnologia ens fa estar pendents sempre d’allò que ens arriba. Segur que la solució seria un telèfon de feina, però què volen que els digui si amb un terminal ja passem massa temps, imaginin-se que en portés dos. Aquesta connexió és perdurable en el temps i suposa que les dues hores de dinar també segueixis contestant missatges. I per la feina que fas, en algun cas no tens cap més remei que, per interès professional, respondre amb rapidesa per tancar una entrevista, fer un tall o obtenir una informació. I segur que jo també he enviat algun missatge quan l’interlocutor era a la dutxa, al gimnàs o recollint la mainada per portar-los a extraescolars. I és així, perquè uns fan horari seguit, perquè a la tarda els relleva un altre company, d’altres perquè són funcionaris i el migdia l’escurcen amb la finalitat d’acabar abans a la tarda. Sí, ja sé que algú podria dir que la solució és tancar el telèfon. Però i si aquell missatge un dia són els pares que necessiten ajuda?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.