Silencis polítics

Aquests dies va sortir publicat un informe d’uns prestigiosos analistes en què tombaven el judici i la sentència a la presidenta Laura Borràs pels suposats fraccionaments de contractes, etc., i demostraven que tot el que s’ha emprat per condemnar-la és fals. No he sentit la veu del seu partit, JxCat, ni la del president Puigdemont. Tampoc he sentit cap veu d’ERC, que es va omplir la boca dient que havia estat condemnada per corrupció quan la mateixa sentència ho nega expressament; tampoc dels comuns ni de la CUP, i ja fora somiar truites esperar cap reacció de la part “espanyola”, o sigui, Vox, el PSOE, el PP, Cs, etc. Amb un panorama tan crispat, aquesta unanimitat, encara que sigui en el silenci, no deixa de ser curiosa. Tanta por o nosa fa la presidenta Borràs? Potser perquè intel·lectualment té un bagatge que està molt per damunt de la immensa majoria dels seus enemics o “companys” polítics, per no dir de tots? No tinc clar si són o no són necessaris, el que sí que sé és que els partits polítics coven molta misèria.