Opinió

De set en set

Aquí, treballant

Aquest conat de frase, tirant a pueril, inunda les xarxes cada 12 d’octubre amb la foto de l’interfecte assegut en una àmplia taula de despatx, a vegades amb l’afegit, una mica superflu, del lema “Res a celebrar”, que s’ha instituït com una espècie de tradició entre cert contingent antiespanyolista per deixar clar que la hispanitat li importa un comí. Hi estic molt d’acord, que la festa del Pilar exalça una colonització bàrbara, amb les seves desfilades militars i el seu anacrònic besamans monàrquic, més i tot si recordo el casament del meu germà petit amb una mexicana meravellosa a l’estat de Veracruz, on bona part dels amics de la núvia van agrair-nos que no haguéssim anat al convit amb l’altivesa dels vells “conqueridors”. Ara bé, cada vegada que veig els salvadors de la pàtria penjant la seva estampa de funcionaris panxacontents amb aquesta farsa d’enunciat que pregona que estan “aquí, treballant”, just els dos minuts que tarda l’assessor d’imatge a ventar-los el retrat, m’agafen unes ganes irreprimibles de plantar-los davant dels morros les fitxes de treball dels milers d’obrers que fan guàrdia per força, no només aquest festiu, sinó també el pont, els caps de setmana, i a l’estiu, i per Nadal i Setmana Santa, i en l’ingrat horari nocturn, mentre aquests herois de pacotilla pesen figues somiant que amb una frase penjada a les xarxes es fa país o es mobilitza una revolució antifeixista. Aquí, treballant en dies festius, hi tenim, com fa dècades, extremenys, murcians, andalusos, magribins, sikhs, senegalesos, xinesos i, cada vegada més, catalans emprenyats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.