Opinió

La (ir)rellevància de creure

Quan el capellà la va veure, devia pensar: “Aquí tinc la catequista auxiliar perfecta”

Mossèn Josep Claparols va ser –durant uns anys i fins que va morir– capellà de Figueres, molt estimat per una nombrosa parròquia, entre la qual la meva sogra. Josep Valls li ha dedicat un Benvolgut absent de la cinquena sèrie que anem publicant (Setmanari de l’Alt Empordà, 23/01/2024). Cap al final del text, esmenta un episodi que el rector de Santa Maria del Poblenou va protagonitzar amb la meva Pili, ja fa tres anys i mig convertida, segons la filla Carla, en una estrella. Reporto l’anècdota de Valls perquè me l’han comentada encuriosits uns quants que l’han llegida.

La Pili era atea convicta i confessa. No en presumia pas, però, si l’ocasió ho requeria, no es feia pas pregar. La seva convicció, atès el seu aspecte, simpatia i generositat, solia resultar xocant als seus interlocutors. Encara que per a algú pugui fallar la menor, ho raonava amb el vell sil·logisme: “No puc creure en un totpoderós que hauria deixat que perdés de molt jove el pare, una filla, el marit i un fill, jo que no he fet cap mal, al contrari, que he ajudat tothom, etc.” Aquesta convicció personal no la projectava a ningú, ni a la filla. De manera que la Carla, per exprés desig de les àvies, va ser batejada i, quan va arribar el moment de la comunió –festa compartida amb les amigues–, doncs, endavant, començant per la catequesi prèvia. I vet ací que, el primer dia, la Pili va acompanyar la Carla al local disposat per mossèn Claparols per a aitals exercicis. Quan el capellà la va veure, devia pensar: “Aquí tinc la catequista auxiliar perfecta.” I li ho va proposar sense embuts. La Pili va somriure-li, li va agrair la distinció i li va comentar que segurament era la menys adequada per catequitzar ningú, perquè ella, com es diu vulgarment, no creia en res. Mossèn Pep, però, no va trigar ni un segon a respondre-li que això no tenia cap importància i que –li va donar unes fotocòpies–, si no tenia pressa, ja podien començar en aquell mateix moment. I sí, després d’un moment de perplexitat i de donar un cop d’ull als papers, l’atea Pili va iniciar les sessions de... catequesi. Es tractava més aviat d’uns ensenyaments sobre solidaritat, generositat... Per això, com mossèn Claparols li va confirmar més tard, l’havia vista com la catequista ideal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.