El confinament és una situació prou complicada de gestionar perquè no ens dediquem ara a buscar qui són els confinats amb més o menys sort, ni cal generar enveges fora de lloc. Amb tot, no deixa d’haver-hi una certa ironia en la situació del rerepaís: poblets i veïnats deixats de la mà de Deu durant molts d’anys, amb pocs habitants –i pocs serveis–, però que ara podrien semblar uns afortunats oasis de tranquil·litat, lluny de les grans concentracions de gent que s’han convertit en el perill més immediat. Millor no entrar en qui pot passar-ho més bé o més malament, entre confinats en un pis de 25m² a la gran ciutat o aïllats en un mas lluny de tot. És igual on t’hagi tocat el confinament, quiet a casa i paciència.