Opinió

la crònica

Llibres prohibits

No és estrany que qui ostenta el poder se senti, en major o menor grau, com un impostor. I no hi fa res que el seu sigui un poder de naturalesa autocràtica o presumptament democràtica –les fronteres, en aquest aspecte, no sempre són nítides– ni importa si s'ha abastat a canonades o omplint les urnes. És molt probable que qui arriba a la cresta de les jerarquies socials ho faci carregant amb el record de moltes ombres, amb els cadàvers abandonats a la cuneta, amb les traïcions, les concessions, els silencis o les gesticulacions poc honestes. És per això que el poder sovint es dedica a perseguir fantasmes i a exorcitzar les pors, perquè pateix el rosec de les paranoies més vulgars. I també és per això, perquè al capdavall són esclaus d'un instint primari i irracional, que sovint cacen mosques a canonades o prohibeixen presentacions de llibres, com ha passat recentment amb el Victus de Sanchez Pinyol a Utrech. De fet, aquest individus que ara governen Espanya són un exemple perfecte del fenomen. Conscients de la seva impostura, de les mentides, de les manipulacions, del cinisme i la hipocresia amb què s'aferren al poder, se senten fràgils i vulnerables malgrat la majoria absoluta que els sustenta. És d'aquestes coses tan tremendes que s'ocupa la Fira del Llibre Prohibit que demà se celebra a Llagostera. De les fragilitats ocultes del poder, de tots els poders –el polític, el religiós o, fins i tot, el poder aparentment lliure del mercat– i de la força potencial de la literatura i del pensament per fer-los trontollar. L'impulsa una entitat llagosterenca anomenada Can Toni de les Eugues, que es dedica a recollir llibres usats i donar-los una segona vida, i fent-ho, ens concedeix a nosaltres, lectors a vegades una mica atabalats, una segona oportunitat. A la plaça de Catalunya i al Casino Llagosterenc, s'oferiran llibres que, en un o altre moment, en un o altre lloc, han estat víctimes de la censura. I, entre altres coses, es faran xerrades a l'entorn de les prohibicions en la literatura i en la música. No és poca cosa: la història del nostre país durant el segle passat ja donaria per a un monogràfic, però aquesta fira, única a Europa tot i que amb algun referent als Estats Units, evoca els llibres que al llarg de la història, des de les èpoques més fosques fins a l'actualitat, han estat prohibits en qualsevol indret del món. No només Marx, o Freud, o Grossman, o Xalamov; també títols com ara La casa de nines, El gran Gatsby, El vigilant al camp de sègol o, fins i tot, La Caputxeta Vermella. La censura ha estat i és múltiple i variada. Sempre a l'empara de la responsabilitat que té qui mana de protegir-nos de nosaltres mateixos. O per l'impuls paranoic dels impostors. O perquè realment els poders són simples convencions i, per tant, molt més fràgils del que aparenten; i els llibres són tan revolucionaris com afirma la Montse Vila, ànima de l'entitat organitzadora d'aquesta primera Fira del Llibre Prohibit, que ho esgrimeix com una raó potentíssima per llegir amb ànsia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.