Opinió

De reüll

El silenci dels espies

El president del Parlament de Catalunya Roger Torrent ja va ser víctima del programa d’espionatge Pegasus quan el 2019 va accedir al seu telefon mòbil. Llavors va ser notícia gràcies a una investigació dels diaris The Guardian i El País, que apuntaven a un programa desenvolupat per la companyia israeliana NSO que només es ven a governs i forces i cossos de seguretat en la seva lluita contra el crim i el terrorisme. Va ser una errada el 2020 a Whatsapp el que va posar en evidència l’existència d’una porta per instal·lar el programa espia en el mòbil de Torrent i en altres 1.4000 mòbils del món. Torrent i l’exconseller i diputat d’ERC Ernest Maragall, que també en va ser víctima, van presentar sengles denúncies al jutjat, però la causa està encallada des de l’octubre del 2020, en espera que la companyia israeliana els proporcioni la informació sol·licitada. D’això aviat en farà dos anys, un silencia massa llarg que contrasta amb el crit que han aixecat la cinquantena de càrrecs amb què ara s’ha ampliat el paquet de les escoltes il·legals. Així que, malgrat queixes, reclamacions i jutjats, els precedents no auguren cap possibilitat que s’aclareixi l’espionatge a càrrec de països que precisament perquè ho són, es poden permetre una il·legalitat més com el joc d’espies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.