Opinió

De reüll

Acampats tot l’any

Aquella imatge romàntica que teníem de famílies que agafaven una caravana i feien de nòmades com una forma alternativa de vida s’ha transformat. I, a causa de les dificultats amb què moltes llars topen a l’hora de fer front a les despeses d’habitatge, s’ha començat a normalitzar com un sistema assequible per tenir aixopluc, i en molts cassos circumscrit a un establiment turístic com és el càmping. Ho explicava molt bé la companya Joana Peña en un reportatge titulat “Nova vida al càmping” (publicat el 21 d’abril). Cada dia són més les persones que s’apropen a aquests allotjaments, que disposen dels serveis bàsics imprescindibles, per preguntar si hi poden viure. De fet ja hi ha casos, estiguin o no emparats per la llei, en què han fet del càmping en un lloc on estar-hi tot l’any. Em quedo amb una frase d’una de les persones entrevistades: “No m’afecta el preu de l’habitatge; visc al marge de l’especulació immobiliària”. I és que, segons les dades que va fer públiques ahir l’ONG Oxfam Intermón, Catalunya és el territori de l’Estat en què la proporció d’ingressos que la població ha de dedicar al pagament del lloguer és més alta. En concret, entre un 30% i un 70%. Per tant, no és d’estranyar que bungalous, caravanes o cases mòbils esdevinguin domicilis fixos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.