Tornar a la pau

Fa pocs dies el SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute), una de les veus més autoritzades a l’hora de quantificar la despesa militar mundial, confirmava el que era un secret de domini públic: la tendència alcista en compra i venda d’armes a tot el món. Una despesa que ha anat creixent fins als 2,44 bilions de dòlars de l’any passat, gràcies a la bona feina del lobby de les armes, que fa temps que ens atemoreix amb el fantasma d’una nova guerra mundial. Un relat que ja s’han fet seu Macron i la mateixa Von der Leyen, i que ha ajudat a batre tots els rècords. Som davant una xifra que ens hauria de fer reflexionar sobre l’escandalosa carrera armamentista a la qual estem assistint. I és que qui més hi perd és la societat civil. A Gaza ja són més de 34.000, les persones mortes; unes 200.000, en la guerra entre Rússia i Ucraïna. I si donem un cop d’ull al mapamundi dels conflictes i la violència, la llista seguiria creixent a Colòmbia, Etiòpia, Burkina Faso, Síria… Davant aquest panorama tensionat, ens arrisquem a fer una diagnosi improvisada: el que necessitem sobretot és la pau. Malgrat l’evidència, els governs prefereixen invertir en guerra i dimitir definitivament de la seva obligació de treballar per un món on les persones estiguin al centre i on les vides valguin la pena ser viscudes. En el darrer informe sobre la situació dels drets humans d’Amnistia Internacional, s’hi mostra un escenari profundament decebedor, amb governs empenyent cap al col·lapse del Dret Internacional Humanitari. Necessitem diàleg, reconciliació, via diplomàtica i respecte pels drets humans, davant la via fallida de les bombes de dispersió, la destrucció i la catàstrofe humanitària. Com a societat, ens toca fer arribar el nostre missatge pacífic als líders que ara mateix tenen les regnes d’aquest desgovern mundial. Perquè un cop comprovat que aprovisionar-se fins al capdamunt de míssils i drons no aturarà cap guerra, cada cop és més urgent retornar al pacifisme i als espais de trobada on reconstruir la confiança d’una societat que necessita viure segura i en pau. Ho diuen els números. Els de la despesa militar i els de la mort. Hem de tornar a la defensa dels drets humans i a les polítiques de promoció de la pau. La resta, ja sabem cap on ens porta.