“Sóc cridaner i odio perdre”

És una cosa que em va sortir de dins i tenia raó. Un senyor es va equivocar, però tots tenim mals dies. Amb els àrbitres, sempre hi he tingut bona relació.

Ha sortit moltes vegades i no m'empipa, gens, perquè s'hi mostra tal com sóc. Tinc claríssim que sempre diré la veritat. Fa 38 o 39 anys que entreno i no hi ha cap president que m'hagi fet abaixar el cap. Si ha calgut, he marxat cap a casa.

Sí. Odio perdre, i quan perdo m'emprenyo i crido. Hi havia un periodista que quan acabava el partit em fotia la carxofa, i jo cantava com la Lola Flores. Quan arribava a casa, li trucava i li demanava que m'ho arreglés, perquè si no m'haurien tancat a la presó. Quan he de dir el que penso, ho dic i em quedo tan ample.

I ara! Jo no ho faig per enfrontar-me a ningú ni faig res de forma premeditada.

Tinc més il·lusió que un noi de 19 anys. Em poden guanyar en esprints, però no en il·lusió. No penso mai en la retirada.

No m'ho he plantejat perquè no estic preparat per escriure. Sóc una persona que em vaig dedicar al futbol des de ben petit. D'històries, en tinc un munt. Em poden retreure que sóc mal entrenador i que tinc mal caràcter, però res més. Ningú em pot dir que m'he empassat això o allò.

És un pastor en un ramat. Principalment ha de ser psicòleg, i saber l'abecé del futbol. Un equip ha de saber quines són les seves qualitats i els defectes.

Ja ho crec! Ara es pot treballar molt físicament, però sense córrer tant, i la pilota ja es toca des del primer dia. Però fixa't si és perfecte, el futbol, que en més de 100 anys gairebé no ha canviat cap norma.

Sí, és lògic; però això és per als professionals. Els que entrenem de nit amb un fred que pela hem de tenir molt clar què s'ha de fer i procurar que la gent no s'aturi. No pel fet d'estar tres hores al camp s'entrena més que en una hora i mitja.

Cadascú fa el que creu. M'és igual que em critiquin, però el que no pot ser és que n'hi hagi que han entrenat dos anys, que ara són a tercera i que no tenen ni carnet de regional. En busquen un altre amb títol, i a callar. A mi perquè se m'acaba, però som una merda, els entrenadors. Tothom vol entrenar, som molts i un s'ofereix a canvi només dels desplaçaments. Això de no tenir carnet és molt greu.

Sóc un privilegiat perquè he fet el que més m'agrada, entrenar, durant tota la vida. Vaig entrar al primer camp que tenia sis o set anys i tota la vida hi he estat.

Quan guanyes un partit, ets el millor. Quan perds, passes entre dos directius, els dius bona nit i ni et miren. Però crec que he fet bastants amics.

Sóc del Barça, però també de l'Espanyol, perquè hi vaig jugar i hi tinc molts amics. I sóc de l'equip que em ve a contractar i confia en mi. Per aquest, donaria un litre de sang cada partit.

N'ha tingut perquè ha entès quina és la meva felicitat, el futbol. S'ha passat molts diumenges a casa i molts estius sense poder anar de vacances.

No, i tal com està tot, al final haurem de treballar de nit en un pàrquing. El futbol està fotut, però aquest altre món també.