El PSOE diu RIP

Unes eleccions al Parlament de Catalunya bé es mereixen un serial. Per tant, aquesta és la primera entrega d'una sèrie que durant tota aquesta setmana repassarà partits i partidets, triomfs i castanyes. I com a castanya, la més grossa, la que s'ha pegat el Partit dels Socialistes. Era previsible i quedava anunciada, però el PSC l'ha feta rodar encara més amb una campanya electoral plena de giragonses i contradiccions. José Montilla i el PSC van entrar a escena actuant com a oposició i han acabat com a oposició. Qui entra de cul surt de cul. En un exercici de crítica sorprenent i inesperada, ahir el mateix Montilla va anunciar que en el pròxim congrés no serà el candidat a la primera secretaria del partit. Uau! Queda oberta la caixa dels trons. I per si no n'hi havia prou, el secretari d'organització del PSOE va reblar encara més el clau caigut. Marcelino Iglesias –l'excompany Marcel·lí– des de Ferraz va portar els sants olis al cadàver. Mai el PSOE havia desautoritzat tant el PSC. En veurem de ben grosses, en tot aquell món.