De consultes i frustracions
Superada per l'evidència la desautorització directa de les consultes sobre la independència, ara toca avisar de la frustració que provoca la creació d'una falsa expectativa. Estem d'acord que alguns partits tenen el peu encallat a l'accelerador i sembla que demà passat, i volem dir demà passat, Mas hagi d'estar davant per davant Zapatero i el rei pentinant els últims serrells de l'acord sobre la independència de Catalunya. Tranquils!
La participació, que ens sembla el més important perquè el resultat era fàcil de preveure, ha estat senzillament un èxit si tenim en compte les condicions de la convocatòria. Ni les facilitats per votar ni l'empenta d'última hora de la santíssima dualitat convergent feia preveure que el vint per cent dels convidats passarien per les meses a Barcelona. A Barcelona! I això val pel que val. La proposició de llei promoguda per Solidaritat al Parlament que es votarà dimecres no arribarà enlloc. Però no hem de confiar que una majoria suficient consensuï una proposta que permeti anar a votar amb totes les de la llei? Els catalans no són estúpids. No pensen pas que la frustració els pugui amarar més per una resposta negativa en un referèndum per a la independència que pel fet de no poder exercir el seu dret legítim a l'autodeterminació. Frustració? Algú seriós ha dit que això seria ràpid ni fàcil, ni que tan sols, del cert, seria?
