Opinió

LA GALERIA

El pou d'Adif

Adif va trigar un any i mig a reposar el llisquet d'una porta d'un lavabo

Temps enrere, un amic que sol estar ben informat de les coses que passen tant aquí com a Madrid, em va dir que algunes grans empreses estatals tenien instruccions d'alentir el desenvolupament de determinades obres d'infraestructura com a conseqüència del procés polític. En la seva opinió, la decisió obeïa a l'incert futur que s'obria a Catalunya i, en aquest sentit, em va posar com a exemples els retards incomprensibles en les obres de desdoblament de l'N-II i el projecte de l'alta velocitat a Girona. En aquell moment no en vaig fer gaire cas, però el cert és que, vista l'evolució d'aquests treballs, potser no anava tan desencaminat en les seves apreciacions. El cas de l'N-II és evident i comprovable, i pel que fa a les reiterades inundacions del túnel de l'alta velocitat a Girona, es posa de manifest no només una desatenció envers la ciutat sinó una preocupant manca d'interès en el desenvolupament i comportament de la pròpia obra executada. És estrany, però, que mesos després de la primera inundació del famós pou sud s'hagi produït la segona perquè la reparació no s'havia fet bé? Una anècdota menor pot donar resposta a aquesta pregunta: Adif va trigar un any i mig a reposar el llisquet d'una porta del lavabo d'homes a l'estació del TAV, tot i els advertiments i les queixes de molts usuaris ja que la manca d'aquesta minúscula peça metàl·lica obligava a tenir l'excusat completament inutilitzat. Si una qüestió tan menor com aquesta van trigar divuit mesos a arreglar-la, com es pot pensar que Adif compleixi els acords de terminis i de realització de projectes com aquest que afecta directament els ciutadans i els usuaris de l'alta velocitat? Farà bé l'Ajuntament de Girona de vigilar ben de prop el compliment de les promeses de la companyia del Ministeri de Foment pel que fa al nou mur de protecció i el tancament definitiu del pou, així com la resta de les obres encara pendents al parc Central, ja que ens podem trobar que donin el projecte per acabat, s'emportin els treballadors i les màquines i ens deixin un nyap esplendorós que al final l'hagin d'acabar arreglant –i pagant– les sofertes arques municipals. És evident que no hi haurà l'assumpció de responsabilitats que amb bona lògica s'han reclamat, perquè això no forma part de l'ADN d'aquesta empresa tal com ens ha demostrat en reiterades ocasions, però tanmateix és important mantenir l'ull vigilant, no fos cas que se'ns tornés a colar la feina mal feta i ens quedéssim amb un pam de nas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.