Opinió

LA GALERIA

En Varés en el record

M'estic referint a una època
un pèl remota, és a dir,
finals
dels cinquanta
i inicis
dels seixanta
del segle passat

Dimecres es va inaugurar al Museu d'Història de Girona una exposició organitzada per recordar i enaltir l'artista Antoni Varés i Martinell, mort ara fa 50 anys. Com passa, el temps! Jo era amic d'en Varés, artista en tots els camps de la imatge, des del dibuix al cinema. Recordo les parets del taller de casa seva, un pis del carrer Albareda davant l'església del Sagrat Cor, plenes de cartells, molts realitzats durant la seva estada a París. I mantinc en la memòria, si aquesta no em falla, un amb la imatge d'una elegant i estilitzada dama acompanyada d'un també estilitzat llebrer afganès i el text, si les neurones no se m'han rovellat, La dame au lac. M'estic referint a una època un pèl remota, és a dir, finals dels cinquanta i inicis dels seixanta del segle passat. D'aleshores encara tinc presents les visites a la seva segona residència, també a Girona, al costat del portal de Sant Cristòfol, a tocar de la Torre Gironella, sobre la muralla, un preciós espai amb casa, hort i jardí, on ell, la seva esposa i els seus joveníssims fills estiuejaven. I de l'esmentat jardí, no puc oblidar un parterre ple de maduixeres, els fruits de les quals vaig compartir amb ells més d'un cop.

Però els records més vius tenen a veure amb allò que vam fer junts, com ara il·lustrar no sé quantes bótes de vi de pell amb figures taurines que després eren venudes en establiments de la costa dedicats al turisme. O el rodatge de Roc, pel·lícula en la qual jo feia de poeta. Per cert, abans de Roc, en Varés va tenir cura de la càmera, sota les indicacions del guia del tresor de la Catedral, en Lluís Bonaventura, amb el temps en Lluís de l'Arc, de la filmació de l'extraordinari documental La construcció d'un claustre, el de la seu de Girona, precisament. Pel que fa a Roc, hi va haver dos rodatges, un de fallit i un de reeixit. El fallit el protagonitzàvem una jove Patricia Chaplin, que encara es deia Patricia Johns, i jo, fins que ella, a meitat de la feina, se'n va anar de Girona. Al reeixit, el que sí es va completar, la meva partenaire era Carme Trémols, una jove professora de ball figuerenca que caminava molt i molt bé. Més endavant, en Varés va rodar L'home del sac, amb l'Emili Garcia Arbussà, el Teacher per als amics, com a protagonista, usant, en part, l'habitatge de la muralla com a plató. En fi, quatre records barrejats de fa més de 50 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.