Política

RAQUEL SÁNCHEZ

ALCALDESSA DE GAVÀ (PSC)

“Crec que hem fet una molt bona gestió”

Gestió

Sánchez defensa que les alcaldesses aborden tant els models de futur de les ciutats com el problema quotidià dels veïns

Gavà es plateja un creixement urbanístic equilibrat i l’atracció d’una economia moderna i sostenible

Podem parlar de projectes de futur però alhora som capaces de combinar-ho amb la gestió del problema més quotidià
L’aeroport ha de ser compatible amb la qualitat de vida dels veïns, com s’ha demostrat en els darrers anys
Com a ciutat feminista no podem restar impassibles davant de la prostitució, que estem abordant de manera valenta i exemplar

Raquel Sánchez ha revalidat l’alcaldia de Gavà amb un increment de tres regidors que situa el PSC, amb 11 edils, en una còmoda majoria absoluta.

Creu que l’increment del nombre de regidors del PSC es deu a la conjuntura general o al fet que els ciutadans han valorat la gestió dels últims quatre anys?
Jo crec que les dues coses. És evident que les polítiques que ha pogut dur a terme el govern de Pedro Sánchez i el resultat de les eleccions generals ens han afavorit. Però això no t’aporta la diferència que nosaltres hem obtingut respecte de les anteriors eleccions. Jo crec que també hi ha hagut una valoració positiva de la gestió del govern municipal i estic contenta. Hem incrementat fins i tot el nombre de vots de les generals. Amb tota la humilitat del món no ens restem mèrits. Crec que hem fet una molt bona gestió.
En l’àmbit metropolità és una dinàmica que s’ha donat a moltes ciutats governades per alcaldesses. Hi ha un fet diferencial a l’hora de fer política?
Potser nosaltres hem apostat molt per la proximitat i per preocupar-nos d’allò que és més quotidià. És evident que podem parlar de projectes de futur de les nostres ciutats però alhora som capaces de combinar-ho amb la gestió del problema més quotidià. No sé si és un fet diferencial de les dones, però sí que conec les meves companyes i sé que tenim una manera molt similar d’abordar els problemes. Tan importants són els grans projectes com els temes del dia a dia.
Com treballeu per tenir aquest contacte més directe amb la ciutadania?
Tenim regidors de barri, faig moltes trobades als barris, i a través de les xarxes socials i les noves tecnologies els ciutadans ens poden fer arribar les seves queixes i suggeriments. A mi me n’arriben moltíssimes a través de Facebook, Twitter i Instagram. És veritat que has de saber situar cada cosa en el seu grau d’importància, però et permet veure quines coses funcionen i quines no. Crec que tenim un sistema d’antenes molt eficaç.
Què es va canviar en l’anterior mandat arran d’aquest contacte amb el carrer?
Quan vaig començar a exercir com a alcaldessa ja vaig començar a fer les trobades als barris. Em vaig adonar que hi havia moltes propostes de la gent per millorar petites coses, com ara posar una tanca de fusta en un parc o uns bancs. I aquí veus que la gent sap què funciona i què no i té idees, i vam inventar-nos el projecte participatiu Junts fem barri, en què la gent por fer propostes per fer petites inversions al seu entorn de fins a 35.000 euros. Aquest n’és un exemple.
I pel que fa als projectes de més abast i de model de ciutat?
Gavà és una ciutat que té moltes oportunitats, i jo crec que ara estem davant d’una segona gran transformació que no hem d’entendre només com a creixement i desenvolupament urbanístic, sinó que hem de ser capaços d’atreure activitat econòmica que generi oportunitats per fer una ciutat més cohesionada. També hem de poder donar resposta a les necessitats d’habitatge sempre respectant el nostre model equilibrat i l’entorn. Tenim projectes tan importants com el de la Roca, que farà una transformació dins del nucli urbà adaptant la Roca a les necessitats de la nova indústria i tindrem l’oportunitat de modernitzar un sector de la ciutat i connectar-lo millor.
A curt termini, quines són les prioritats aquest mandat?
Hem de continuar amb les bases que hem posat per poder tirar endavant projectes importants des del punt de vista de la cohesió i la millora urbana de la ciutat en temes de promoció econòmica, d’habitatge i de polítiques socials. En la crisi els ajuntaments van ser la xarxa per evitar que ningú caigués i hem de continuar treballant perquè aquestes persones tinguin oportunitats reals per tirar endavant el seu projecte vital i alhora hem de pensar en el futur. I les polítiques educatives són una eina fonamental, tot i que no tenim competències però sí oportunitat de treballar en projectes amb les escoles i els agents educadors.
Amb quins projectes concrets ho esteu treballant?
Per exemple el projecte Talent a les aules, que va néixer a Gavà i s’ha expandit a altres ciutats. El projecte inocula als nois i noies una altra manera de començar a entendre el món.
Durant la crisi els ajuntaments us heu queixat de l’abandó de les altres administracions. S’ha redreçat això?
L’economia ha millorat una mica però moltes famílies s’hi han quedat atrapades. Els ajuntaments continuem treballant-hi però encara continuem en aquesta solitud per part d’un govern de la Generalitat que continua sense estar present. A banda de les polítiques socials que puguem fer els ajuntaments per ajudar aquestes famílies hem de crear les condicions necessàries per poder generar riquesa.
Quin sector econòmic li agradaria atreure a Gavà?
Ens agradaria la implantació d’activitat amb valor afegit, que aposti per la tecnologia, la sostenibilitat, l’economia circular. No volem qualsevol tipus d’empresa a la nostra ciutat. Això pot sonar una mica pretensiós, però jo crec que hem de ser ambiciosos i conscients de la nostra situació privilegiada, a 10 minuts de l’aeroport i el port de Barcelona. Tenim la possibilitat de ser selectius.
La proximitat de l’aeroport pot ser alhora una amenaça pel soroll. Com valora l’augment del nombre de passatgers que permetrà la construcció de la terminal satèl·lit?
No estem en contra de la infraestructura, ni de bon tros, l’efecte positiu que té és un valor. Però ha de ser compatible amb la qualitat de vida dels veïns i les veïnes, com s’ha demostrat en els darrers anys. Ens oposarem sempre a qualsevol proposta que pugui posar en risc aquesta compatibilitat perquè hi ha alternatives.
Com avança el pla de Ponent?
És un projecte que s’ha començat a desenvolupar, primer amb la caserna dels bombers i aquest mandat amb la construcció dels 143 pisos de protecció oficial a Can Ribes. Ara començarem la segona fase amb la construcció de 130 pisos més de protecció pública a Can Ribes, amb una mica més de la meitat de lloguer social. El pla de Ponent és una realitat i continuarà sent-ho.
I el pla director del Delta?
A Gavà correspon al sector dels Joncs. Ens ha de permetre que aquella reserva d’espai sigui per a equipaments supramunicipals. S’està treballant amb l’Impsol, que és part de la propietat, en el projecte d’urbanització. Veurà la llum durant aquest mandat i hem de veure com som capaços d’atreure aquesta activitat econòmica de valor afegit al sector.
Diversos partits de l’oposició reclamen plans de mobilitat a la ciutat.
Tenim un pla de mobilitat que anem desenvolupant i en fem un seguiment. De vegades crec que es confon un problema puntual en un carrer amb el model de mobilitat. Hem d’analitzar el model de mobilitat que volem a la nostra ciutat i si hi ha carrers que poden presentar problemes, actuar. Basant-nos en aquest model de ciutat que respecta el seu entorn i els reptes del canvi climàtic, dibuixem un escenari en què la mobilitat impliqui sobretot fomentar l’ús del transport públic en detriment del privat.
El Bicibox de gran capacitat que s’ha obert al costat de l’estació és una de les peces d’aquesta mobilitat sostenible?
És una de les constatacions que aquest canvi de model de mica es mica es va incorporant entre la gent. S’arriba amb transport públics a alguns llocs més ràpid que amb el transport privat, i on no s’arriba més ràpid hem de fer que això passi. La transformació de la C-245 entre Castelldefels i Cornellà també va en aquesta direcció, la de tenir autobusos amb més capacitat i freqüència i que la gent tingui una alternativa eficaç al cotxe.
Un punt de mobilitat complicada ara a l’estiu és Gavà Mar. Hi ha cap canvi enguany en el pla estiuenc de trànsit?
No. Aquest és el tercer any que posem en marxa aquest pla específic i la valoració és molt positiva. No tenim capacitat per acollir el volum de cotxes que ens visiten durant l’estiu. La zona verda o blava no és la solució. A Castelldefels i Sitges la tenen i continuen amb el mateix caos. Les zones verdes i blaves tenen com a essència fomentar la rotació de vehicles i nosaltres no volem que arribin tants vehicles. Això, ho fem garantint que els ciutadans de Gavà puguin tenir unes places reservades i hem reforçat el sistema de transport públic. El Gavabús és gratuït els caps de setmana per als gavanencs i els que venen amb tren. També hem habilitat una zona per a vehicles elèctrics i eco, i per una altra banda des del Barnasud es pot agafar un autobús gratuït. També es reforcen els autobusos metropolitans que s’aturen a l’autovia. És una estratègia que s’ha d’abordar des d’una perspectiva supramunicipal perquè acollim molts veïns de l’àrea metropolitana. M’agrada que vingui la gent a les nostres platges però que ho faci amb transport públic.
Quin balanç fa del pla municipal per abordar la prostitució a la via pública que va començar fa dos anys, i que des de l’any passat inclou l’enviament de la multa a casa del client?
Està funcionant bé, però hem de ser conscients que no resol el problema. Nosaltres no posarem fi a la prostitució però crec que l’estem abordant de manera valenta i exemplar. Ho fem amb el convenciment com a ciutat feminista que som que no podem restar impassibles davant d’aquesta realitat i ajudem les dones a sortir d’aquesta situació. I d’una altra banda som contundents amb els clients perquè sense clients no hi ha prostitució. Darrere de la prostitució hi ha xarxes i, si no, és la sortida d’una persona que no ha tingut cap altra possibilitat. No podem fer el discurs simplista que ho fan perquè volen. Crec que amb el govern de Pedro Sánchez avançarem en l’abordatge de la prostitució i el tràfic i mentrestant des dels municipis actuarem com podrem.

Una advocada amb sentit de la justícia social

Nascuda a Gavà el 1975, Raquel Sánchez es va llicenciar en dret i va cursar un màster en dret del treball i seguretat social. Va exercir com a advocada en un despatx de Barcelona i posteriorment va fundar amb dos companys un despatx a Castelldefels. Segons explica, l’exercici de la professió li va despertar un gran interès pels temes públics i un profund sentit de la justícia social. Es va estrenar com a regidora del PSC el 2007 i entre aquest any i el 2011 va ser tinenta d’alcaldia d’Economia i Hisenda, Recursos Humans i Serveis Generals. Entre el 2011 i el 2013 va ser tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Promoció Econòmica, Medi Ambient i Sostenibilitat, i en els dos mandats, portaveu del grup socialista. El 2014 va substituir Joaquim Balsera al capdavant de l’alcaldia i ha revalidat el càrrec en les dues últimes eleccions. És també membre del Consell Nacional del PSC i secretària de polítiques de la dona del partit. També és vicepresidenta segona de la Red Española de Ciudades por el Clima.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia