Política

Montse Bassa

Cap de llista d'ERC al Congrés per la circumscripció de Girona

“Des d’ERC persistirem, no ens pensem rendir”

Compromís · “Encara que es fes justícia i demà mateix la Dolors sortís en llibertat, jo seguiria liderant la candidatura i lluitant per una República catalana, social, feminista i ecologista”

“Els independentistes no callarem i, per força, s’hauran d’asseure a dialogar”

“Davant d’aquesta repressió tan bèstia, no puc quedar-me a casa”

Trajectòria activista.
Montse Bassa va assumir el repte d’encapçalar per primer cop la candidatura d’ERC al Congrés per Girona en les eleccions del 28-A. Amb ella al capdavant, el partit va assolir els seus millors resultats a la demarcació en unes estatals, ja que van treure 3 diputats i 3 senadors. Llicenciada en filosofia i lletres, té 54 anys i viu a Llers. Des que la seva germana –l’exconsellera Dolors Bassa– és a la presó, diu que és la seva veu. Tot i això, explica que la seva vida d’activista venia de fa temps i que ja estava molt implicada en la causa.
Vull que ens vagi bé a tots els partits independentistes el 10-N. El nostre enemic és el mateix
Pel què fa a sensacions, com viu aquesta campanya en comparació amb la de l’abril?
En realitat, com una continuació. Qui ens ha fet tornar a eleccions són claríssimament els socialistes: ens hi han abocat. A ERC el que hem fet és seguir amb el nostre argumentari. Però, és clar, ara amb una incidència molt gran, com ha sigut la sentència del Suprem. Jo, no només com a cap de llista, sinó com a germana de la Dolors, ho visc d’una manera molt més intensa que qualsevol altra persona que es presenti en política.
Havent conegut ja la sentència, han endurit el discurs?
Totalment. Sempre havíem dit que som els del diàleg, que ens hem d’asseure a parlar, i continuem defensant-ho. Però arran de la sentència hem vist que l’Estat espanyol, i en aquest cas el govern dels socialistes, segueix amenaçant-nos contínuament matí, dia i nit amb tota la repressió. I no em puc treure del cap el fet que lligo la sentència amb l’advocacia de l’Estat, que és socialista.
Decebuda amb diversos partits?
Evidentment! Estant al Congrés veia com estàvem intentant fer un govern d’esquerres i progressista i no va haver-hi possibilitats. S’està demostrant que, ara per ara, són uns socialistes amb qui nosaltres no ens podem entendre. I amb la família comentem moltes vegades que els nostres representants polítics ja porten més dies privats de llibertat amb el govern de Sánchez que amb el de Rajoy. Qui havia de solucionar el conflicte l’ha empitjorat.
Si no hi hagués hagut l’empresonament de la seva germana, s’hauria involucrat en la política?
Abans que la Dolors fos a la presó, jo era una de les fundadores de l’ANC de l’Empordà, havia ajudat a muntar la Via Catalana, anava a manifestacions, a actes d’Òmnium... Ja em movia en aquest entorn. I un cop la Dolors va ser consellera, vam continuar molt la nostra relació d’amistat i de política. A part d’amiga, és la meva assessora. Les converses polítiques amb ella no venen d’ara. Des que és a la presó, però, sí que és veritat que jo soc la seva veu perquè vull que continuï sent un actiu polític. En cap cas la pretenc substituir. Ens encomanem força mútuament i ens dona molta energia la mobilització de la gent al carrer.
S’ha plantejat que el seu pas per la política no sigui puntual?
Si per sort es fes justícia i demà mateix la Dolors sortís de la presó, jo seguiria liderant la llista d’ERC i continuaria lluitant per una República catalana, social, feminista i ecologista. No vull que ningú pensi que només encapçalo la candidatura perquè tinc la germana a la presó, ja que no ho sento així.
Entenc, doncs, que no es penedeix d’haver entrat en política.
Gens ni mica. Davant d’aquesta repressió espanyola tan bèstia, no puc quedar-me a casa. Igual que demano a la gent que es mobilitzi i que els polítics siguem uns bons servidors públics i treballem amb unitat estratègica clara, només faltaria que jo ho digués i no ho fes!
L’experiència com a diputada a Madrid ha estat com esperava?
Només hi va haver una vegada que em vaig decebre molt al Congrés. Es parlava sobre els refugiats i quan vaig veure que certs partits empatitzaven tan poc amb el tema, això em va impactar. Aquell dia vaig pensar que més que mai havíem de ser a Madrid. Tot i que hem d’intentar marxar-ne com més aviat millor, mentre hi siguem hem de mirar pels interessos de les comarques gironines. I que la gent vegi que el perill més gros per a Catalunya és un pacte PSOE-PP. Ho hem d’intentar frenar. Encara que no ho verbalitzin, veuen que som més de 2 milions d’independentistes. No pensem callar i, per força, s’hauran d’asseure a dialogar. Aquesta és la clau de ser a Madrid.
En aquesta propera legislatura hi veu certa llum?
Hi haurà de ser. No hi ha alternativa, i vull ser positiva. És tan evident que només hi ha una sortida, que és el diàleg! Fins que no s’asseguin, des d’ERC persistirem i no pensem rendir-nos.
I entén les persones decebudes perquè no hi ha llista unitària?
L’independentisme és molt transversal i si fem candidatura única perdem gent pel camí. Hi ha d’haver unitat, però no una unitat de llista, sinó d’acció. Aquesta feina s’està fent. Si no fos així, jo, que tinc la germana a la presó, seria hipòcrita estant en una llista i no hi voldria ser.
Confia que ERC a Girona revalidarà els tres diputats?
Crec que sí. I si no repetim el resultat, estaré contenta igual. Hi ha més espais. Però penso que ERC, a Catalunya, tornarà a estar forta. I el que vull és que ens vagi bé a tots els partits independentistes, perquè com més llocs ocupem a Madrid millor. El nostre enemic és el mateix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.